Fa més de 24 anys de la nevada del 30 de gener de 1986. Llavors, com ara, tot potes enlaire. I ja llavors, com també ara, la gent de l´Empordà va tenir més paciència de la que les elèctriques es mereixien. Deixant de banda els estralls econòmics soferts, les tones de menjars que s´han podrit en les neveres i congeladors de cases,bars i restaurants fan por la guilla. Els lixiviats produits haurien d´escolar-se per les butxaques dels dirigents del consell d´administració de l´oligopoli elèctric, en el qual Miquel Roca Junyent també s´hi empastifaria (i en Mas, mut!). I és que si al ja crònic i deficient subministrament elèctric d´aquestes contrades, hi afegim els efectes de l´última catàrsi blanca, a la terra de Plà algú li està fent pixar sang. El govern hauria d´haver estat molt més contundent del què ha estat amb l´oligopoli de les elèctriques i exigir-los sense contemplacions ni dilacions el compliment dels seus plans de contingència (per què existien, no?). Del contrari, el govern acaba sent l´ase dels cops. I per cops, el de l´enquesta-murri d´aquest diumenge del crupier de l´amo Godó. Com a contrapunt dir que ni CIU ni ERC creixeran ni perdran tant, respectivament, ni ICV-EUiA es mantindrà a costa d´ERC i PSC (si es manté, ho farà pel filó dogmàtic que tan veneren els seus adeptes i no perquè el món giri al revés). I si ERC pateix fugisseres, seran a CIU i Reagrupament (i segurament per aquest ordre). Ara bé, el crupier de l´enquesta obvia (expressament o no) una realitat: la PxC de Josep Anglada, que obrirà un esboranc igual que el del Carmel. Mentrestant, però, ens entretindrem fent bullir l´olla de Barcelona 2022 a ritme d´slalom pel carrer Verdi…(gràcies pel video «verdians»!)
POST CATEGORY : Reflexions
La pedra que volia (o no) ser paret

L´home del tros de paper…

Felicitats i bona feina!

PS: Joan López emocionat minuts després de ser elegit cap de llista.
El camí del mig

Nanai

Amb quin dret es parla de Vic com una ciutat on no es respecten els drets dels nouvinguts?
Precisament la ciutat que ha estat pionera a tot Catalunya, en més d´una i dues ocasions, en desenvolupar polítiques valentes d´integració i acollida als nouvinguts, com l´anomenat model Vic de fusió d´escoles (amb denominació d´orígen a Manlleu) o la recent inaugurada oficina d´acollida al nouvingut (pionera fins i tot abans d´entrar en vigor la pròpia llei d´acollida), veu ara bandejada de cop i volta l´estela integradora precisament de la mà d´aquells que, en moltes ocasions, n´han elogiat algunes de les seves polítiques. Ara alguns, emparats sota un discurs “progre” mal entès, es creuen amb el dret d´erigir la ciutat de Vic en l´epicentre de vulneració dels drets d´empadronament dels nouvinguts. Caldria, doncs, sumar a la crítica ferotge (sempre fàcil) a la que ha estat sotmès l´Ajuntament de Vic, una solució alternativa que dongui sortida a una problemàtica que pateixen molts Ajuntaments i, en especial el de Vic, alhora de fer compatible l´obligació de disposar (també per llei!) d´un padró ordenat i actualitzat a fi i efecte, precisament, de poder garantir a tots els empadronats els drets bàsics que se´n deriven, amb l´obligació legal que com a administració pública tenim de no amparar situacions d´irregularitat o picaresca manifestament volgudes per una minoria de nouvinguts a l´exercir el dret d´empadronament. En el delicat assumpte de la immigració, està demostrat que mirar cap a una altra banda i no afrontar l´oportunitat (que no problema) que la mateixa significa, no ha donat bons resultats i sí molts arguments a aquells xenòfobs que fan de la immigració la seva única bandera electoral. Com per fer-s´ho mirar… senyors!
El regal dels Reis per Vic

El bisbe Oliba i el debat territorial

Independència o fàbrica de xurros?
