Manresa diu ser la “capital de fet” de la Catalunya Vegueria Central. Doncs bé, Vic també exerceix una “cocapitalitat de fet”. No en va ja hi han 4 de les 5 delegacions que el Govern de la Generalitat situa a la nostra ciutat. I posats a ser pragmàtics això ja salva el debat territorial sempre i quan hi sumem, després del gol d´Universitats a Manresa, un compromís polític irrenunciable que reconegui la UVIC com únic referent del mapa universitari català d´aquest territori. En això, no s´hi valen invents i, si cal, haurem de ser bel·ligerants (a voltes no n´hem estat prou!). Amb tot, i per ser equànims, a Vic i comarca no hem acabat de jugar bé les cartes en el debat territorial. Ens ha mancat unitat d´acció, social i política. Sigui perquè Vic no ha sapigut liderar-ho o perquè a la comarca sempre hi ha hagut recels al seu lideratge, els papers els hem portat sempre molls. Als partits polítics de Vic i comarca els hi ha estat sempre incòmode aquest debat. I els ciutadans i ciutadanes també n´han restat bastant al marge. Els que imaginàvem una altra vegueria se´ns ha escapat el tren. Diguem-ho clar. Ni el treball honrat i decidit en la reivindicació de “l´Alt Ter” (única alternativa real i contrastada a la vegueria “oficial”) ni tampoc ara la intencionalitat i bona predisposició de l´Alcalde de Vic per la “Catalunya Interior”, ha aconseguit vertebrar una majoria social prou àmplia i sòlida com per fer trontollar el mapa veguerià de la Generalitat. Segurament tots hi tindrem part de culpa. Però ara no és hora de buscar culpables i sí de reivindicar, amb la unitat social i política que fins ara ens ha mancat, que Vic i Osona siguem capacos de coliderar orgànica i administrativament la futura vegueria central. D´arguments ens en sobren però de suports polítics ens en falten. Només fou el Bisbe Oliba qui abanderà, en temps remots, l´exercici de la cocapitalitat. Va legislar des de Vic els  postulats de Pau i Treva a través dels dos sínodes que convocà a la ciutat, on a més va erigir-hi el més preuat dels seus campanars, i va restaurar una Manresa destruïda per la guerra sarraïna, al mateix temps que consagrà al Bages el monestir de tots els catalans, Montserrat. Més enllà del què s´escrigui en l´avantprojecte, ara o a la propera legislatura, la realitat històrica, econòmica, política, universitària, social i ara també cultural imposa l´exercici de la cocapitalitat, tant sobre el paper com sobre el terreny. (foto: organització territorial en vegueries de la República)