Em va fer fredar el desplegament tècnic, mediàtic i periodístic del primer debat espanyol entre l´optimista Zapatero i el pessimista Rajoy. El resultat final, però, més previsible que la millor recepta de Bona Cuina de mans del mític i ja traspassat Jaume Pastallé (que ja és dir!). Cap sorpresa i una constatació. La bipolarització malaltissa rovella la democràcia participativa. Acabat el debat, pocs vots s´hauran mobilitzat i potser més se n´hauran desencisat. Zapatero amb l´empat es classificava i Rajoy necessitava guanyar, però al final cap dels dos es va emancipar. Caldrà jugar la pròrroga (dilluns vinent) però el “gol average”sembla ser per Zapatero. Tot i així, hi ha lliga. Ep, això sí, pels que la juguen! Jo aquesta lliga ja fa temps que no la jugo. Prefereixo jugar a casa. En fi, que Zapatero i Rajoy no són el mateix però sí més del mateix. Tot plegat, fa por la guilla!
PD: en podeu llegir bons anàlisis professionals de politòlegs comarcals aquí i aquí. També en parlen els germans Bardolet, en Xevi i l´Albert.