Avui diumenge es dóna el tret de sortida del primer certàmen del Fòrum Vic, l´esdeveniment gastronòmic que aflora després que els responsables del Fòrum Gastronòmic decidissin traslladar l´aconteixement a la cituat de Girona. A dia d´avui i després de conèixer més a fons el rol que es vol donar al nou certàmen gastronòmic no puc fer res més que felicitar als seus promotors i als dirigents polítics que en el seu moment, van apostar-hi, malgrat no tenir tot el vent a favor i havent d´entomar algunes dures crítiques. El que és evident és que aquell sabor agre que va deixar l´anunci de la pèrdua del certàmen del Fòrum Gastronòmic a la ciutat, a dia d´avui, ja s´ha destil·lat completament, i el nou certàmen, compatibilitzant en bon criteri l´aspecte professional amb el popular i rellançant amb força alguns dels nostre productes més rellevants, com el porc, consolidarà un bon referent ja en el seu primer any de vida. I és que el projecte neix lligat als productes, a la ciutat i també a la comarca, i això el fa sentir més proper i participatiu als ciutadans. Quan la ciutat només és un instrument al servei d´un projecte, i no l´element clau d´aquell, la volatilitat del certàmen és un risc elevat, i en canvi, quan la marca de ciutat és l´element vertebrador del projecte, el risc desapareix. És per això que, convençut de la potencialitat de la marca de la nostra ciutat i de tot el que representa, m´atreveixo a pronosticar un èxit rotund del projecte abans de saber-se´n el resultat, tot i que com és obvi i per ser també el primer any hi haurà aspectes a millorar, però crec que és de justicia agrair l´esforç i la confiança de tots aquells que l´han fet possible.
POST CATEGORY : Reflexions
Més llibertat per a Kosovo
Fa pocs dies hem conegut la proposta política de les Nacions Unides per la castigada provincia sèrbia de Kosovo. La proposta, valenta i realista, dota la provincia de Kosovo, que pels serbis és la cuna de la seva nació, d´una major autonomia política amb una Constitució pròpia que l´ha d´ajudar a sentir-se més còmoda dins d´una Sèrbia econòmica i socialment encara anestesiada. Com era d´esperar, però, els partits majoritaris a Sèrbia, els quals encara no han configurat un govern després dels últims comicis electorals, ja han posat el crit al cel i han defenestrat la proposta de l´ONU per considerar-la massa ambiciosa i perillosa per la integritat de Sèrbia. Afortunadament en l´actualitat l´anhel d´una gran Sèrbia somiada durant anys per alguns criminals de guerra, ja no es dibuixa sobre els mapes, i ha permès, amb garanties democràtiques, que recentment la veïna Montenegro s´hagi pogut independitzar, i que ara pugui ser la provincia de Kosovo la que pugui dibuixar un nou horitzó. De totes maneres, en el si de les Nacions Unides caldrà veure quina acaba sent la postura definitiva de Russia i Estats Units sobre aquest protectorat de l´ONU, i que poden influir en un o altre sentit en la resolució final.
El rerafons de l´últim ple de Vic
Lluny d´entrar en valoracions partidistes en les que, com és obvi, tothom hi ha dit la seva, i en les que, valgui a dir-ho, hi trobo a faltar molta autocrítica per part dels dos protagonistes, allò realment rellevant, no és el retrat dels que tristament s´insulten, sinó la constatació del doble fracàs de l´estratègia que els diferents grups polítics representats a l´ajuntament hem seguit, tant des de l´equip de govern, com des de l´oposició, en relació amb el partit d´anglada. És a dir, ens vam equivocar els que estem a l´oposició pensant que aillant-lo era una de les maneres de desactivar-lo, i es va equivocar l´equip de govern quan, sobretot en el primer any de legislatura, va recolzar-se, directa o indirectament, en ell per poder apuntalar el dia a dia del seu propi equip. Aquesta última estratègia va donar oxigen al representant novell de PxC que va aprofitar-se d´aquesta complicitat amb CIU per fer-se present i notori al consistori, tot i que l´estratègia dels grups de l´oposició tampoc no va neutralitzar el seu discurs. Alguns ho haviem dit, lluny d´aillar-lo calia integrar-lo en el debat polític. Evitar els conflictes i silenciar els debats sempre té els seus riscos. És evident, doncs, que tots ens hi vam equivocar, encara que alguns més que d´altres, però en qualsevol cas d´aquells de qui pugui dependre governar la ciutat en els pròxims mesos espero que n´hagin après bé la lliçó.
Llegir Acta del Ple
El cost del nou teatre-auditori de Vic
És evident que el cost final de la construcció de l´equipament cultural més important de la ciutat pot ser substancialment més alt del que en un principi es preveia en el projecte bàsic. I és per això que ara caldrà ser curosos i sobretot exigents en el seguiment i control del projecte d´execució per tal que el cost final no desbordi les previsions contingudes en el mateix. Ara bé, dit això, també és cert que tot és car o barat en funció del rendiment cultural i social que se´n tregui. I no parlo només del rendiment a nivell professional o a nivell docent, sinó a nivell social i en útlim terme de ciutat. O el que és el mateix, tan important és allò que s´hi farà a dins, com allò que s´hi viurà a fora. I per tal que els molts milions d´euros que valdrà la seva construcció no pesin com una llosa a les esquenes de la ciutat, i en conseqüència, a les dels ciutadans, cal que aquests se´l sentin seu i fagin del seu entorn el nou punt de trobada de la ciutat. Cal que el teatre s´obri a la ciutat i que n´aglutini el seu esperit. Això vol dir que els ciutadans han de guanyar, més enllà de l´edifici singular, un espai urbà de primer ordre, un autèntic passeig que vertebri aquesta zona de la ciutat. L´entorn del nou teatre-auditori ha de ser un espai agradable al peató, un espai vertebrador i de relació humana com ho és la plaça major, un espai de trobada i de passeig, d´esbarjo i d´integració. Només així (sense discursos electoralistes) aconseguirem que la ciutat se´l fagi i senti seu, i només així podrem rentabilitzar socialment el seu gran cost, perquè a més de ser sostenible econòmicament, ha de ser-ho socialment.
Sempre diàleg !
Dialogar quan les coses són fàcils i el vent bufa a favor és fàcil, fer-ho quan les coses es torcen és més difícil però a la vegada més necessari. Per això sóc dels que opina que, malgrat l´última atzagueiada injustificable d´ETA a Barajas, cal ser perseverant i tenaç en mantenir oberta la porta al diàleg. Si ens deixem endur pels sentiments i els impulsos obstruirem el pas a l´esperança de viure en pau de manera definitiva. Per tant és precisament ara quan cal més diàleg que mai perquè ningú perdonaria que tenint la possibilitat, encara que remota, d´acabar amb la lacra terrorista, no ho féssim. I és que silenciar el diàleg i enterrar la negociació seria un greu error perquè és la paraula i no l´opressió la que estimula el pacte. I tot pacte comporta dificultats i sacrificis, però fa néixer esperances. Malauradament, la dèria del PP crec que les enterra totes les esperances. I certes decisions judicials de la sala penal de l´Audiència Nacional no ajuden a alimentar-les tampoc. El més greu i intolerable, però, és veure com el fantasma de la pressió partidista i conservadora va quallant a les diferents instàncies judicials. Malgrat això, sempre i més que mai, diàleg!!.
La bona voluntat de l´agent cívic.
En aquests últims mesos i setmanes hem vist com els agents cívics de l´Ajuntament de Vic complien amb el seu deure “cívic” i esmerçaven esforços (segurament alguns en va) en fer pedagogia del civisme i les bones maneres a tots aquells ciutadans que incumpleixen alguna de les normes de l´ordenança de civisme i bon govern. Sense voler desprestigiar la iniciativa, que considero positiva però poc efectiva, ni menystenir la feina dels agents, de la qual me´n costen bones referències, el dubte el plantejo en la incidència que tindran les recomanacions fetes pels agents cívics a l´hora de canviar o modificar els hàbits negligents dels ciutadans infractors. En qualsevol cas, després d´aquesta primera fase informativa caldrà, sense més demora, adoptar les mesures que calguin per tal de poder sancionar aquelles conductes que, per reiteratives, continuin menystenint les normes col·lectives que molts ciutadans complim.