Lluny d´entrar en valoracions partidistes en les que, com és obvi, tothom hi ha dit la seva, i en les que, valgui a dir-ho, hi trobo a faltar molta autocrítica per part dels dos protagonistes, allò realment rellevant, no és el retrat dels que tristament s´insulten, sinó la constatació del doble fracàs de l´estratègia que els diferents grups polítics representats a l´ajuntament hem seguit, tant des de l´equip de govern, com des de l´oposició, en relació amb el partit d´anglada. És a dir, ens vam equivocar els que estem a l´oposició pensant que aillant-lo era una de les maneres de desactivar-lo, i es va equivocar l´equip de govern quan, sobretot en el primer any de legislatura, va recolzar-se, directa o indirectament, en ell per poder apuntalar el dia a dia del seu propi equip. Aquesta última estratègia va donar oxigen al representant novell de PxC que va aprofitar-se d´aquesta complicitat amb CIU per fer-se present i notori al consistori, tot i que l´estratègia dels grups de l´oposició tampoc no va neutralitzar el seu discurs. Alguns ho haviem dit, lluny d´aillar-lo calia integrar-lo en el debat polític. Evitar els conflictes i silenciar els debats sempre té els seus riscos. És evident, doncs, que tots ens hi vam equivocar, encara que alguns més que d´altres, però en qualsevol cas d´aquells de qui pugui dependre governar la ciutat en els pròxims mesos espero que n´hagin après bé la lliçó.
Llegir Acta del Ple