Aquest post és definitivament un punt i final a la meva militància en el PSC. És una baixa que alguns tindran interès en fer constar com una expulsió (i estic segur que de fet així constarà), tot i no haver-se´m notificat a dia d´avui. Si és cert que, després de més de 4 mesos, i d´haver prescrit en escreix el termini de notificació establert en l´article 10 del reglament de la comissió de garanties, se´m va comunicar fa unes setmanes el deficient plec de càrrecs que instava l´inici de l´expedient de suspensió de la meva militància (vaig avançar-ho a pregunta d´un dels comensals en el sopar-tertúlia dels blocaires d´osona amb els periodistes). Quatre són els fets que serveixen per instar l´expedient: 1) les meves declaracions personals el dia que vaig assistir a la tertúlia del programa de les eleccions municipals d´el9tv (en les quals m´hi ratifico en totes i cadascuna de les paraules, donat que encara m´hi vaig contenir!); 2) els meus escrits personals en aquest bloc (amb els quals també m´hi ratifico en tots i cadascun dels continguts, en els quals també hi ha contenció); 3) i atenció, els sms anònims (és molt fort!!!) del debat dels candidats de Vic a el9tv; 4) i atenció, els comentaris anònims (torna a ser molt fort!!!) apareguts en les noticies i en els fòrums del diari digital osona.com. És una aberració legal i democràtica imputar, sense cap mena d´escrúpol, a la meva persona la responsabilitat d´aquests dos fets (3 i 4) sense cap base probatòria, ni jurídica ni real. No obstant això, i malgrat els greus defectes legals en la notificació de l´expedient, qui us escriu ja ha presentat fa uns dies les oportunes al·legacions en la meva defensa. Però segurament ni tan sols n´obtindré resposta i també seran en va. Tot això s´ha cuinat al marge del que diuen els estatuts i els reglaments.

Amb tot, em sento orgullós d´haver lluitat fins al final amb honestedat i perseverança, i haver defensat com ningú els drets de bona part dels militants en aquesta falsa democràcia interna de partit. I d´haver-ho fet respectant escrupolosament tots i cadascun dels principis legals, ètics i morals del partit. Amb els més de 12 anys de militància al PSC, del que hi vaig entrar de la mà del company Antoni Poyato i del bon amic Jaume Portell (ara ja traspassat però qui sens dubte m´hi va fer sentir molt còmode) en guardo en línies generals un bon record (exceptuant els últims anys) però també me n´enduc un profund i trist malestar per les moltes injustes situacions viscudes, algunes d´elles compartides també pel Jaume Portell. El que és cert, i de fet ha estat sempre la meva tònica, és que mai sucumbiré a les imposicions dictatorials ni m´arrugaré davant de situacions polítiques complexes que anteposin els interessos personals per damunt dels interessos de ciutat o de país. Mai he degut cap favor polític a ningú, segurament perquè tampoc mai els he acceptat. Amb encerts i errors com humà que sóc, he intentat treballar i consolidar sempre un perfil polític i criteri propi en benefici de la col·lectivitat, defugint el discurs-altaveu de partit quan aquest no ha estat en pro de la meva ciutat o del meu país. Lògicament això m´ha comportat (no sabeu fins a quin punt!) maldecaps i problemes però m´ha fet guanyar lideratge, credibilitat i dignitat. Durant aquests 12 anys he begut de la tradició més oblidada del socialisme català. Manuel Serra i Moret i Josep Pallach, han estat sempre els meus històrics referents polítics, així com Joaquim Nadal, Isidre Molas i Pasqual Maragall, han estat els meus referents contemporanis. Avui, però, i segons el meu modest entendre, aquest partit, tant a Vic com a comarca, però també a nivell nacional (tot i que per raons diferents), ha perdut prespectiva de futur i de país, i pot acabar subestimant al poble que, savi sempre, es deixarà notar.

Per últim, agraeixo sincerament a tots els militants (tant als que m´han donat suport com als que no) i en especial a aquells que ja en són històrics (m´hagin donat suport o no) el fet d´haver compartit junts durant tants anys aquest camí. Ara tanco una primera etapa política de la meva vida, que alguns s´entestaran en voler-la tancar per sempre, però ni la prepotència ni l´arrogància aconseguiran doblegar-me. Vull obrir finestres i mirar lluny. I com els ciutadans de peu d´aquesta ciutat, no tinc res, i tinc molt. Salut a tots.

PD: veure la noticia a Osona.com
PD1: veure la noticia a la web d´El 9 Nou