A Sebastià Sorribes li podré agrair sempre que em fés enamorar de la lectura. Com molts de la meva edat, “el Zoo d´en Pitus” va ser molt més que un llibre. Quants marrecs vam ser que amb “El Zoo d´en Pitus” vam iniciar-nos en l´hàbit madur de la lectura? De passar dels contes de nens a veritables novel·les infantils. A mi, a més de despertar-me l´hàbit de la lectura, va despertar-me també l´hàbit del col·leccionisme. A partir d´aquell primer llibre, vaig voler col·leccionar tots els llibres dels Grumets de la Galera, la col·lecció de les novel·les catalanes guanyadores del Premi Folch i Torres, de la que El Zoo d´en Pitus en va iniciar la cadena l´any 1966, just un any després que Sebastià Sorribes en guanyés el premi.
Aquell cant a l´amistat, a la col·laboració i a l´entusiasme que és El Zoo d´en Pitus és encara avui un vèrtex de la nostra manera de ser i voler ser. Avui, tot i no llegir-lo, l´he volgut tornar a tenir a les mans. Un record sentit pel pare d´en Pitus.

PD: a la foto, els títols de Sebastià Sorribes publicats en la col·lecció Els Grumets de la Galera.