
POST CATEGORY : Altres
Lluna de primavera
Aquesta espectacular lluna de primavera és per la Mila, la simpàtica gosseta de la Mònica Druguet, que ahir després de 16 anys va començar un nou viatge. El video és de l´amic i company Albert Bagué que el va gravar aquest passat dissabte a la carretera de Vilalleons.
A peu de festa!
Entre l´Aplec i la Mostra
Mentre Mossèn Pladevall reivindicava amb passió l´enclavament de Sant Sebastià com el vèrtex del bastió «vigatà» a la causa austriacista, en el marc del II Aplec Independentista, la Mostra d´Entitats de Vic, dins la 1ª Setmana de la Ciutadania, reivindicava ser el vèrtex de la fusió de colors de les més de 100 entitats que hi ha a la ciutat. Vaig voler estar en ambdós escenaris. L´ocasió s´ho valia. I en els dos escenaris, passat i present retaven amb força el futur proper. Dalt la millor talaia de la ciutat, l´esperit dels “vigatans” feia mutar l´èpica històrica en realitat nacional (sí senyor!). I a la Mostra, l´esperit associatiu retava amb força la convivència ciutadana (xapó!). Dues grans funcions que han ampliat protagonistes i augmentat la claca. Tot un èxit!
PS: des d´Assomvic, entitat amb la que vaig participar a la Mostra
PS: actuació nostrada durant l´Aplec de Sant Sebastià.
El bloc al taller

3 dones de campanar
Gràcia Ferrer, Òria Rovira i Adriana Barba, són 3 dones de campanar!! Avui les enllaço en aquest bloc. I jo, com que enllaço poc, tot nou enllaç el celebro. I és que els seus noms comparteixen les vocals que més m´agraden. La “a” i la “i”. No trobareu mai cap nom lleig (si és que hi ha noms lletjos, que crec que sí!) amb aquestes dues vocals. Busqueu-lo i no el trobareu. Les 3 són enemigues declarades de la rutina. La trenquen sovint. I això m´agrada. De fet, jo faig el mateix. A més, els seus 3 blocs són 3 capses de sorpreses que mai et deixen indiferent! I això en el món blocaire és imprescindible. Estareu d´acord amb mi, doncs, que aquest és país de campanars!
Enlaira´t país!
El temporal de vent s´havia cobrat 7 víctimes però a peu de Rambla l´efemèride era possible. Pretenia ser la primera sardana aèria del mòn i, tot i que es va intentar, el vent no la va deixar acabar de ballar. Els amics gironins (11 noies i 2 nois) de la companyia Deambulants, en solidaritat amb les víctimes, la van aconseguir enlairar per començar a puntejar. Però no van poder arribar al compàs final per les ràfegues de vent que feien trontollar la grua que els sustentava. La gesta, però, ja estava feta i els cors dels pocs que ens ho miràvem (on era la gent??) van vibrar aplaudint-ne l´esforç i el simbolisme. I encara vam ser menys els que ens vam quedar escoltant el Cant de la Senyera que donava per inaugurada la Capitalitat Cultural Catalana de Figueres. La majoria eren a l´altra extrem de la Rambla. Impertèrrits. Cecs. Amuntegats com xais en una llarga cua, la del “Pans & Company”, on als vidres s´hi anunciava un “menú company: bocadillo y zumo de naranja, 1,95€”. Però és aquest el país que tenim i junts l´enlairarem!. Us deixo el video (gravat pel mòbil) de l´efemèride i on sentireu dir a l´speaker que és impossible continuar, que han patit però que ho han intentat.
Valoració del Baròmetre de Vic

Predicció amb dòmino

Govern de Vic: aprovat amb futur incert
