Avui dimarts, a les 12:30 del migdia, en un escenari de postal, l´Osonosfera presenta a Vic els seus primers premis de blocs educatius d´Osona, una antiga aspiració que ara veu materialitzada gràcies a la bona feina del col·lectiu blocaire impulsor de l´osonosfera i a les noves incorporacions que s´hi han afegit (benvinguts i bona feina!). Atrevits com sempre i poc amants de la rutina, busquem en la presentació de qualsevol iniciativa un valor afegit que deixi empremta. Per això organitzem els primers premis de l´Osonosfera per tal d´estimular encara més l´ús social del bloc en les escoles, com eina d´interacció col·lectiva i cohesió social. Sort i bona feina a totes i tots els participants. Consulteu les bases per a poder-hi participar, aquí.
POST CATEGORY : Altres
A elles, 8 de març
L´enamoradissa veu de la Carla Galiot i l´acord senzill de Gerard Comellas, d´Acústikka, han sorprès gratament el públic en l´acte d´Esquerra de commemoració del dia de les dones a la Plaça Major de Vic. Si ets dona i vols per sostre el cap del vent, un balancí a prop del mar, un llit de núvols blancs i una vida amb gust d´atzar, t´agradarà la cançó.
Aviat, capçalera nova!
D´aquí uns 15 dies canviaré la foto de capçalera d´aquest bloc. I sereu vosaltres, amigues i amics lectors, els que la triareu d´entre varies opcions que us donaré. La que us agradi més, penjaré. Serà un rentat de cara improvisat als temps que corren, però amb el valor afegit d´haver-hi participat totes i tots. PS: demano disculpes als companys d´entitats que espereu veure el vostre banner penjat, doncs espero a fer-ho tot de cop per si cal variar la configuració.
Què se´n sap del vell rellotge?
Ara fa cosa d´un mes aproximadament que juntament amb en Miquel,la Mònica,en Pedrals i jo mateix vam estar contemplant l´acurada rehabilitació de l´antic rellotge de la torre del campanar de l´Ajuntament de Vic. La bona mà del mestre Pedrals l´ha deixat impol.luta. Ara, però, només falta trobar-li lloc i pagar el mestre. Temps difícils per aquest gest. Però esperarem..per què allò que bé comença, bé acaba!.
Osonosfera.cat, l´associació.
L´osonosfera.cat, la comunitat blocaire de la comarca que s´agrupa entorn d´un portal virtual ja és també, des del passat divendres, una associació legalment constituïda, de la qual la periodista Adriana Barba n´és la Presidenta (ànims i sort!). Gairebé 2 anys i mig després d´encunyar-se aquell embrió en un escenari de la contra osonenca, l´osonosfera continua essent l´única referència a la xarxa que agrupa els blocs de la comarca. Tot i els problemes tècnics que des de fa temps registra el portal virtual en l´actualització i/o incorporació de nous blocs, s´hi ha començat a posar solució. És a dir, temps i recursos. El portal, però, només ha de ser un espai d´informació fix de la comunitat i una referència d´actualització blocaire. A partir d´aquí, és als propis blocaires a qui correspon , a tavés de l´actualització i contingut dels seus blocs, fer més gran i atractiva la comunitat blocaire d´Osona. Sempre he dit que “l´osonosfera no és de ningú i és de tots” i aquest ha estat l´èxit del projecte i un dels motius que ha fet possible que les noves incorporacions se´l sentin seu i així en siguin partíceps. A tots ells els correspon liderar aquesta nova etapa i no en va es convocaran en breu els Primers Premis Blocs Educatius de l´Osonosfera. A la foto, i d´esquerra a dreta, Jordi Vila, Carles Banús, Adriana Barba, Jordi Font, Iñaki Escudero, Dani Martínez, Josep Comajoan i Guillem López (i Joan Ayats, a qui suposo fotògraf!). Als que no els tenia enllaçats al meu bloc, ara ja hi estant.
Una tarda a la Devesa de Tor
Quan el fred de fora et congela les idees i el sofà et segresta la tarda, només l´atzar et pot fer moure el cul un diumenge a la tarda. Abstenir-s’hi sedentaris i conformistes. L´experiment és a una hora i quart de camí. Només després d´anar-hi podràs jutjar si l´atzar t´ha jugat o no una mala passada. M´atreviria a dir, però, que l´atzar és generós amb qui no és mandrós. En un ambient barroc però ungit d´estils orientals i resguardats del fred sota una típica volta catalana dibuixada pel llambregueig de les espelmes, les converses no tenen límits i sovint l´èpica les incauta. Cal deixar-se anar. Només el gel del got barallant-se amb el cacaolat fred que hi aboco i el xiuxiueig de les noies sorpreses de la taula del costat, em retornen al país dels lacets on vivim, on un diari godó fa d´un article polític la capçalera del dia. Ja hi som. L´estèril debat intern del PSC és més precís que la maquinària d´un rellotge suís. Reapareix sempre en el moment just per acabar morint a cop de talonari. Ara ja són molt pocs els que encara avui s´entesten a jugar un partit que ja no té àrbit i amb un equip sense cantera. Prou temps hi ha hagut dins del PSC per reivindicar i anteposar l´interès del país per sobre l´interès de partit per oxigenar el projecte. Un projecte que, avui, ja és caduc i incapaç de respondre (per sí sol) a les necessitats del país perquè aquestes xoquen amb la voluntat socialista majoritària de compartir un projecte amb Espanya. Una altra cosa és que, ara, atiant un debat intern que mai ningú ha escoltat, alguns intentin, després de 40 anys dedicats al projecte, salvaguardar-s´hi la jubilació! De fet, hi tenen tot el dret. Topen, però, amb un partit poc agraït. A la Devesa de Tor ja és fosc i la nit encara s´allargarà. Aquest cop no us explico com anar-hi, la xarxa ja us ho facilitarà.
De Major a Garses
La plaça que durant 9 anys m´ha abraçat cada matí entrant al despatx, deixarà de fer-ho d´aquí un mes. Però me n´abraçarà una altra. Més petita però a pocs metres de la plaça mare. El proper mes de març trasllado la ubicació del despatx de la Plaça Major a una finca rehabilitada del carrer Argenters, a la Plaça de les Garses, on ara ja s´hi estant fent els últims retocs. Pels curiosos i xafarders, ja avanço que no l´he comprat. Si del despatx de Plaça em separaven pocs metres d´on féu nit l´arxiduc Carles, en la nova ubicació em separaran pocs metres d´on Jaume Balmes escrigué l´estudi sobre el Protestantisme. No ha estat fàcil trobar un nou local on imbricar història i modernitat no fos una utopia. Però els temps que vivim m´hi han ajudat. I tot canvi sempre és per anar a millor. Almenys fins ara no puc pas dir el contrari. Professionalment hi encetaré una nova etapa com a advocat i és en temps difícils quan un més s´ha d´arromangar per continuar lluitant i creixent. Quedar-se parat, et rovella. A voltes, cal reinventar el passat per construir un futur millor. I així ho farem…
Trabuc d´Or per Joan Laporta
En Pep de “Can Serrallonga“, l´equivalent a la taverna La Terra de Vic, però de Salt, amb el suport dels patrons de l´eclèctica Baronia de Sas, encunyen des de fa 2 anys, els Premis Serrallonga (Premi Trabuc i Premi Tricorni, que premien la cara i la creu del treball per la causa). Dissabte m´hi van convidar i la Sala Mirona de Salt va quedar petita (gràcies macus!). Només d´entrar, però, pregunta obligada: “com teniu el tema els de Vic?”. A sobre la taula, que ja és molt.. els hi dic. Clico l´ullet i canviem de tema. Sopar a peu dret i directe als Premis. Tot i que el Premi Tricorni Nacional se´l va endur Fèlix “Bitllet” enmig d´una intencionada i eixurdadora xiulada i el Premi Trabuc Nacional en Mikimoto, el minut d´or dels premis el va registrar Joan Laporta quan, per video, i per agrair que se li atorgués el Premi Trabuc d´Or d´enguany va regalar als assistents una cunya 100% política mentre disculpava la seva absència pel Barça-Sevilla. Us deixo íntegre el parlament (inèdit!!!) de Joan Laporta i vosaltres direu…
Tanco el bloc (llufa)
Aprofito l´esperit nadalenc, aquest que hom aprofita per regalar somriures de gran format (falsos?), per dir-vos que tanco el bloc. Me n´he cansat. De tant en tant, però, em podreu continuar llegint pel bloc d´en Manel Pou i també pel de la Lourdes Sánchez. En ambdós blocs hi col·laboraré. Així mantindré viu el cuquet d´escriure. Però no hi escriuré sobre política, sinó sobre cultura i sexe. En cultura, em centraré en dues arts escèniques, com el circ i la màgia (que per molts encara no són cultura!), i en sexe, em centraré en com trencar la rutina. Bona combinació. Explosiva, fins i tot. En fi, que aquest és l´últim post d´aquest bloc. I no volia acabar, lectores i lectors, sense donar-vos les gràcies. Ha estat una experiència gairebé tàntrica i on les sinèrgies, amb totes i tots, han estat mútues. Ens retrobem, doncs, als blocs del Manel i la Lourdes. Per cert, signaré tots els posts amb un pseudònim. Quin? Ai làs.. si heu clicat l´enllaç dels blocs ja ho sabreu!
Tres pel SÍ
ERC, CUP i CIU diuen SÍ al 13D aquest dijous al vespre (21:00h) al Centre Comunitari del Remei-Estadi en l´acte unitari de la ciutat de Vic. Oriol Junqueres, Julià de Jòdar i Ramon Tremosa intervindran en un acte que tindrà alguna que altra sorpresa. I és que a la recta final de la campanya la brunette mediàtica espanyola es pot deixar sentir i més després de l´invent del conseller Saura per autoritzar la mani fatxa davant l´Ajuntament i en ple Mercat de Vic. Caldrà no caure en les provocacions gratuïtes i donar una lliçó de serenor independentista. Per anar fent boca, ens veiem aquest dijous al Centre Comunitari del Remei-Estadi de Vic. PS: per cert, en coneixeu algun dels que surten a l´últim tram del video?