El forat de Sant Ou és un avenc de més de 70 metres de profunditat situat a la comarca del Ripollès, a prop de Gombrèn, del castell de Mataplana i del Santuari de Montgrony. El lloc ha estat objecte de moltes llegendes, la majoria d´elles relacionades amb les disbauxes del Comte Arnau, l´amo i senyor d´aquestes contrades. Segons la llegenda, alimentada al llarg dels anys pels habitants de la zona, era aquest l´avenc per on el Comte Arnau s´esmunyia per anar a fer “visites” a les monges del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per on s´escapava, també, quan era perseguit. No va ser fins la primera dècada del segle XX, quan Mossèn Norbert Font i Sagué, introductor de l´espeologia a Catalunya, explorà per primer cop l´avenc, tot certificant des del fons del forat que aquest no tenia sortida ni cavitats subterrànies. Malgrat tot, la seva espectacular profunditat ha estat la que ha seguit alimentant durant anys aquestes llengendes. En l´actualitat el forat es troba protegit per unes valles de fusta que alerten del perill de caiguda. Més enllà de la curiositat de l´avenc, l´excursió és molt recomanable per la visita a la capella troglodita, l´església de Sant Pere (podeu demanar les claus de l´església a l´hostatgeria i us les deixaran sense problemes, tornant-les és clar!!) i la passejada divertida que farem i en la que visualitzarem, durant el primer tram, una extraordinària panoràmica del Pedraforca.
Com arribar-hi:
Cal dirigir-nos a Campdevànol i d´allà continuar la carretera que va fins a Gombrèn, i uns pocs kilòmetres després de passar el poble trobem a la nostra dreta el trencant que ens porta al Santuari de Montgrony. Tot i que s´hi pot accedir des d´una pista sense asfaltar que trobem a la nostra esquerra, poc després de deixar la carretera principal i abans d´arribar a dalt del Santuari, la meva recomanació és pujar amb cotxe fins al Santuari de Montgrony (anomenat la Covadonga Catalana) i on es diu que els àrabs mai van poder arribar. Un cop a dalt, deixarem el cotxe a l´aparcament. Just entrar i a l´esquerra de l´hostatgeria del santuari s´hi enfilen unes escales que porten a la petita capella troglodita on fou trobada la mare de deu (podeu pujar al diminut segon pis de la capella i fer sonar la campana!). Ara cal continuar pujant però per les escales excavades a la roca que segons sembla feu construir el mateix Comte Arnau per poder accedir al Plà de Sant Pere i una mica més amunt a l´església romànica que porta el mateix nom. Cal dir que fou el bisbe de Vic, Josep Morgades, qui veient la degradació d´aquesta església en començà la seva restauració cap a l´any 1880. Si ens tornem a situar al plà, resseguint el camí vallat amb barana de fusta que voreja el cingle arribarem fins a l´inici del “camí del mal pas” (estret, cantallut i amb baixades i pujades) que ens guiarà, vorejant l´espadat, fins un camí que després d´una forta pujada ens portarà fins l´avenc de Sant Ou, deixant a baix a la nostra esquerra el refugi de les Planelles. El recorregut (anar i tornar) el podem fer tranquilament en poc menys de 2 hores.