Xavier Rubert de Ventós, en un llibre de fa uns quants anys, titulat “Catalunya: de la identitat a la independència” prologat per Pasqual Maragall (molt ben prologat i en molt d´encert), ja reflexionava si mai seriem capaços de fer entendre la nostra singularitat a la resta dels pobles d´Espanya. Reportatges com l´emès per Telemadrid “Ciudadanos de segunda” sobre la discriminació de la llengua castellana al nostre país, són dels que fan posar la pell de gallina i estimulen els anhels de secessió. Companys, no us hi empipeu, però mai cal perdre l´esperança, per ínfima que sigui. Pallach i Serra i Moret segurament pensarien el mateix que em ve al cap a mi. I a vosaltres? Podeu veure fragments del reportatge al final d´aquest blog, i opineu i deixeu el vostre comentari.
Logging In...
Profile cancel
Last reply was Diumenge, 15 d'abril de 2007
QUE ÉS EL QUE ET VE AL CAP?
d´entrada, una televisió pública és indignant que utilitzi aquest to per referir-se a catalunya. però espanya és espanya, i el pp és molt pp. Però el psoe també és molt psoe. Company ciutadà, potser és moment que et replantegis la teva aposta política, no trobes? a can psc els que penseu com tu, cada dia sou més pocs! abandona el barco ara que pots i ets cotitzat.
Telemadrid no ha dit cap mentida: a Catalunya l’ensenyament és en català igual que a Portugal ho és en portuguès. No sé què critiqueu. Els espanyols (els de dreta i els d’esquerra) volen viure al seu país en espanyol des que neixen fins que moren. La Constitució els hi garanteix. Els que hauríeu de donar explicacions sou els que esteu entestats en mantenir-vos a Espanya que només reconeix una entitat nacional ,i després demaneu diferències de la resta (incloses les places africanes).Al segle passat hi havia una idea moderna i avançada a l’època que proposava la unió federada dels pobles ibèrics. Naturalment va fracassar. Avui,encara, hi ha un munt de catalans que limiten aquesta federació a Espanya (n’exclouen Portugal) després de que Espanya els hagi dit sense miraments que ells només es federen a sí mateixos i que no reconeixen cap entitat per federar-se. Sabut és que la Unió Europea pateix dels mals de no ser un Estat efectiu i que els Estats sorgits dels vells imperis bloquegen qualsevol pas per dotar de poder real i democràtic a la Unió. Espanya es compara amb la Xina o els Estats Units de Nord-Amèrica sense posar-se vermells ,enlloc de comparar-se amb Ohio o Delaware. També és sabut que les velles nacions veuen desmembrar-se els elements de la seva identitat degut a la massiva incorporació de nous ciutadans amb llengues i cultures nacionals diferents a les dels països d’acollida. La reformulació dels conceptes de Nació i Estat està a l’ordre del dia en el món independentista. I estic segur que Pallach i Serra i Moret estarien avui a l’avantguarda d’aquest debat. I possiblement tocarien de peus a terra i deixarien la utopia d’una Espanya plural fracassada sempre (en ple segle XXI es talla el micro al Congrés i al Parlament europeu si un diputat parla en català més de 5 segons), i s’apuntarien a l’únic futur possible : Catalans a Europa i Europeus al Món. I Catalans amb identitats diverses, entre els que “només” som catalans i els que “també” són espanyols,marroquins o romanesos. Que Catalunya sigui un Estat a la Unió Europea, una administració propera i eficaç , és indispensable per construir un Estat Europeu fort en el panorama mundial. La independència, al marge de nacionalismes, és la solució. Mentrestant, a Espanya estan aconseguint que el català sigui una llengua sense territori de caràcter ètnic.
són la pera..mai ens entendran!
ei, i moltes gràcies per la possibilitat de veure el polèmic reportatge dels fatxes de telemadrid. SEGUEIX AIXÍ. FELICITATS
la dreta i el sector + intransigent i espaÑolista del PSOE i del PSC-PSOE (Socialistas en Positivo) ho fan possible juntament amb el fenomen ciudadanos de Cataluña. PEL DRET A DECIDIR. SOBIRANIA I PROGRÉS. INDEPENDÈNCIA JA. CATALUNYA NO ÉS ESPANYA. David, un català més de Vic
Hola Joan,
primer de tot gràcies pel teu suport, és tot un orgull per mi.
En segon lloc, fa temps que em vaig llegir el llibre del Robert de Ventós. Remenant per la llibreria Canuda, vaig trobar unes revistes de fa molt temps, on un tal Norbert Bilbeny, que es confessava el filòsof de CiU retrei a Robert de Ventós el seu espanyolisme per socialista.
Quan va aparèixer el llibre esmentat, Bilbeny, un filòsof brillant, val a dir, s’havia tornat el paladí del federalisme i s’havia apropat a IC, i va retreure a Robert de Ventós de separatista…
Quantes voltes dóna el món, oi?
Doncs jo crec, que per molt que volti, Espanya mai ens entendrà…