Aquest és un reconeixement personal i polític a l´alcalde Jacint Codina, al meu alcalde, del qual, deixeu-m´ho dir, n´estic orgullós. Els que em coneixen, saben que no acostumo a fer elogis dels que no n´estic convençut, o senzillament que no em crec. I aquest, me´l crec i el faig convençut. Crec que és de justícia que, més enllà de les diferències polítiques que puguin haver-hi, se li reconeixi públicament l´estima, el compromís i la feina feta per la ciutat durant tots aquests anys. I de tot el que podria dir, em centraré, únicament en un aspecte.
Jacint Codina ha estat, per damunt de tot, un home compromès amb la ciutat de Vic. Ha anteposat sempre (i això és d´admirar pels temps que corren!) l´interès de la ciutat, per sobre de l´interès partidista. No cal que en posi exemples, doncs per tots són ben coneguts. El seu partit és la ciutat, com li agrada dir en ell. Se l´estima. I la raó l´empara quan ho diu (no entraré a valorar els últims mesos i la gestió de la crisi per la seva incertesa a l´hora de repetir o abandonar el càrrec en el si de la coalició de govern). I deixeu-me dir que aquesta és la virtud que he admirat més de l´alcalde Codina, la seva capacitat de prioritzar sempre l´interès de la ciutat. Això, encara que sembli obvi, no sempre és fàcil, i més en una ciutat com Vic que desperta anhels i cants de sirena a sectors econòmicament potents que es mouen amb cintura per les burocràcies municipals. És aquesta actitud ferma i impassible en la defensa de l´interès de ciutat la que permet governar sense hipoteques, sense favors, la que permet tenir la consciència tranquila i sobretot marxar amb les mans netes. I d´això en puc donar fe. I aquesta és una constant vital pel desenvolupament urbanístic, econòmic, cultural i social d´una ciutat. Són els fonaments de la política municipal sobre els que es configura tota la trama d´una ciutat. Podrem estar d´acord o en desacord en com es configura la trama, però no en com es fonamenta. I en un altre post, ja parlaré de la projecció de la ciutat, en el present i en el futur pròxim, dels seus problemes i dels seus reptes, i en definitiva de quins crec que són els eixos a seguir per vertebrar la ciutat dels pròxims deu anys.
Ara, però, només volia deixar constància del meu humil i personal reconeixement a un alcalde honest que va dir-me, en to simpàtic, ara ja fa uns quants anys i dins l´església dels dolors el diumenge del mercat del ram, que per ser alcalde de Vic es necessitaven dues coses (anar a la processó dels armats i córrer davant dels caps de llúpia) i que estava content que de moment ja en complís una. Ha estat i és per mi, com a ciutadà i regidor, un gran alcalde per la meva ciutat.