S´acosta un pont llarg, el de la diada nacional. Festes i manis i els punys ben alts. A Vic, la marxa dels vigatans surtirà amb més trempera que mai. Però l´any demà, qui dia passa any empeny. Al cap del carrer, eleccions generals. I a la cantonada, proliferen com bolets declaracions, plataformes i cases comunes. Patim plataformitis. Jo també. Vaig assistir a la presentació, abans de vacances, de la Convenció pel Futur, la plataforma dins l´òrbita socialista impulsada per Obiols i Castells, que naixia del col·lectiu Nou Cicle, del que fa anys que en formo part. D´entrada, podria ser un bon instrument, però l´endevino massa tutelat per l´estructura de partit, com si les entremeliadures s´haguessin de fer a casa dels altres. En definitiva, però, a dia d´avui i al voltant de la majoria de partits, s´estructuren plataformes que denoten un denominador comú, reformular polítiques i dibuixar entre tots (metxembrat de gent) un escenari de futur d´allà on volem anar i com hem d´arribar-hi. Sense pensar massa, em ve al cap això: fa temps, pels volts del setembre de 2005, d´aquest escenari se´n deia estatut. Però per avatars de la vida, en els mesos posteriors, algú va abaixar el teló i va fer la funció des de dins. I del públic, alguns van marxar. La majoria, d´entre els que m´hi incloc, vam esperar que s´aixequès de nou el teló i al final vam mig aplaudir la funció. S´havien canviat els actors i havien retallat el guió. Però encara hi havia hagut funció. Ara, però, si ni tan sols aquella funció (avui, per exemple, titulada “inversió”) pot fer aixecar el teló ja n´hi haurà per llogar cadires! Al final, algú haurà de tancar la porta i apagar el llum. Normalment això ho fa l´últim…a no ser que es marxi abans! Companys, bona diada nacional!
PD: La meva peculiar diada us l´explicaré dimarts!