L´esboranc obert per l´esquerda verda no provocarà la paralització del tren governamental municipal però si que en farà revisar l´aventurat trajecte inaugurat encara no fa 4 mesos per poder sortejar el problema. Metàfores a part, la consecució de l´ampli acord de govern de Vic després de les eleccions no feia preveure molts bons auguris per la manera tumultuosa en la que va començar a caminar. A dia d´avui, crec que no haver formalitzat per escrit l´ampli acord de govern en un document marc consensuat per tots els grups i amb els principals eixos programàtics de la legislatura haurà estat un error. És com començar un partit de futbol sense haver marcat amb guix el terreny de joc. És més que evident que en un govern de coalició, precisament per ser-ho, i perquè és obvi que els grups polítics que el composen no poden coincidir en tot, es fa gairebé indispensable pactar (per escrit i no verbalment) un mínim denominador comú que dongui forma al govern i en marqui el seu rumb. I és obvi que per aconseguir aquest denominador comú (full de ruta, acord de mínims, etc..) tots els grups polítics de govern han d´estar disposats a fer renuncies i sacrificis, només faltaria. Però encara és més obvi que tot això cal escriure-ho i planificar-ho, visualitzar els punts d´entesa i acotar les discrepàncies. No fer això comporta assumir riscos sobrevinguts i entomar discrepàncies que pel fet de no haver estat planificades puguin esclatar-te a les mans.

A més, hi ha un element que no pot passar desapercebut i és que el pacte s´ha esquerdat per l´única paret que el resultat electoral no havia fet trontollar. ICV-EUiA és l´únic partit dels que formaven el govern que no havia sofert un revés electoral, tot al contrari. Tots els altres grups de govern van recular, i en concret ERC i PSC van fracassar, i per tant, per aquests entrar al govern era gairebé una qüestió vital per poder salvar els mobles. Això comporta que tinguin més predisposició que el grup d´ICV-EUiA a renunciar o a matisar els seus punts de vista programàtics, i a ser més correligionaris de la coalició de CIU, inqüestionable pal de paller del govern municipal després de gairebé 30 anys al capdavant del govern de la ciutat. Per altra banda, serà l´única beneficiària si el balanç final de la legislatura acaba sent positiu. No obstant això, sempre seré partidari que malgrat formar part d´un govern de coalició, mai cal perdre l´eix central del perfil polític que et diferencia de la resta, tot i que en ocasions cal matisar-lo o modelar-lo, però no subsumir-lo dins del perfil dels altres. Des de l´oposició, Xavier Tornafoch pot fer evidenciar encara més la difuminació d´aquests perfils dins l´actual equip de govern. L´oposició guanyarà més credibilitat i serà encara més incòmode per l´equip de govern.

Dit tot això, i sense analitzar les concretes discrepàncies que ja s´han fet públiques, i que en els propers mesos es visualitzaran amb més projecció que mai des de l´oposició, i que ja tindré temps d´anar comentant, la sortida d´ICV-EUiA de l´equip de govern obre una via d´aigua que no pot ser menystinguda, tot i que tampoc cal dramatitzar-la més del compte. Segurament Tornafoch ha estat en alguns moments massa impacient, però la resta de grups d´esquerres tampoc no han tingut el tacte necessari per fer de frontisa amb la coaliació de ciu. Amb la sortida de Xavier Tornafoch, el ja govern tripartit pot guanyar estabilitat a curt termini en funció de la reorganització de les carteres vacants, però pot perdre credibilitat a mig i llarg termini si no visualitza amb urgència que més enllà de gestionar el dia a dia, hi ha programa i projecte de futur. La sensació de provisionalitat d´un govern sense un programa consensuat i planificat que actua a mesura que els aconteixements exigeixen solucions, és des del primer dia una assignatura pendent. De moment, però, el pacte no escrit entre 4 cavallers ja n´ha deixat un a l´estacada.