El circ de tots

Disculpeu-me d´entrada perquè el retard enunciat en l´estrena del Circ Cric va fer-me impossible viatjar en tren fins al cap i casal per no haver-hi trens de tornada més enllà de les 10 de la nit. Us en quedo a deure el viatge. Ja a Barcelona, la nova carpa del Cric (36 m de diàmetre i 1112 places amb seient) s´alçava majestuosa en l´espai exterior de la Plaça Margarida Xirgu del Teatre Lliure. L´omplia. L´estrena reunia sota la gran carpa una nodrida representació dels nostres actors més representatius, així com polítics i periodistes a dojo, dels que no us en faré la relació perquè ahir, ells, no eren els importants. Sinó que ho eren els molts i molts amics del Cric, d´entre els quals m´hi incloc, que anònimament sempre els hem donat suport. Ahir ens vam sentir agraïts. Gràcies Crics !

De la funció no us en donaré detalls, per si voleu anar-hi, però si que us diré que nens i grans participareu, riureu i us arriscareu junts en un viatge que neix, en essència, de la màscara més petita del món: un nas vermell de pallasso. Una posada en escena molt treballada, una orquestra brillant (amb piano de cua inclòs), una il·luminació simplista però curosa, uns grans artistes professionals (3 d´ells, premis nacionals) a peu de pista, i un guió argumental poètic i participatiu fan del nou espectacle del Cric un cant a no tenir por a equivocar-se, a ser nòmades en un espai infinit i a no perdre mai el somriure. Tot un cant a la cultura. Tot un circ per un país.

Pels curiosos, us diré un secret. Fóu el dit de la Montserrat Trias (Senyoreta Titat), en companyia de Jaume Tuneu (Tortell Poltrona), escrivint sobre el vidre entelat d´un 2cv a finals dels 70 la paraula circ el que féu aparèixer per art de màgia aquest cap i cua. Circ al revés és Cric. D´aquí el nom de Circ Cric. Així començava la història del circ contemporani català. La realitat, però, és que després del Lliure la caravana del Circ no sap encara cap on haurà d´anar. I ni tan sols si podran anar a algun lloc. I ja que gairebé sempre que ha estat de gira s´ha aturat a Vic, seria bo, sobretot després de la crisi del març passat que els va fer anul·lar la gira (que precisament tancaven a Vic), que poguéssin ser convidats i rebuts una altra vegada a la nostra ciutat, amb més predisposició i facilitats que mai. De ben segur que s´ho mereixen.


PD: aquest és l´aspecte que presentava la nova carpa just abans de començar l´espectacle.