
Després de l´acte, tots els que van voler van venir a sopar. En Saül també ens va acompanyar. I la veritat és que ens ho vam passar «teta». I és que vam anar al mateix restaurant, i vam seure´ns al mateix lloc, on fa unes setmanes l´acalde de Vic despatxava amb el de Manresa, entre engrunes i setrills, la “viladabalada organització territorial” (ep, en carinyo!). Més d´un volia endur-se´n el setrill de record. Ja plat en mà, a sobre la taula ni una ampolla de vi. Tot aigües. Vam desterrar el vi. Però de sentir-nos algú, no l´hi hagués fet pas el mateix efecte… Mentestant, i al fons del restaurant, un piano portàtil a mans d´unes padrines avançades d´edat, celebraven (amb vi!!) alguna efemèride tot entonant la més èpica de Pau Casals. A dalt al reservat, on érem, el setrill, untat, semblava disfrutar. Igual que tots nosaltres. Durant el sopar, les elocubracions “en verd” van ser moltes. Les “tricolor” també. Però cert és que blocaires, periodistes, amics i conferenciant, ens ho vam passar d´allò més bé. Desnonats del restaurant, uns quants “verds” i “tricolors”, la vam continuar fent petar a la Plaça. 1 hora i quart a peu dret. I eren gairebé les 3 de la matinada quan vam decidir anar a fer non sense haver arreglat el món…(ni la ciutat!). No és estrany, doncs, que avui algú tingui ressaca…
PD: Podeu llegir-ne més noticies a el9nou.cat, i a osona.com.
(foto:marc riera/acn)
(video: el9tv)

Ben mamats devieu anar per aguantar fins aquestes hores. I què vau pactar a peu dret?