De sobte, ha tornat. Única. La mítica i imaginativa caixeta zebra. El millor prodigi búlgar de tots els temps. Un homenatge a les velles tribus eslaves que n´esguardaren el secret durant segles. I aquests dies, que m´he retrobat amb els amics mags de Girona després de l´habitual parèntesi d´estiu, he tornat a estudiar-la a fons. I ara segons una edició de 1946 que la reinterpreta. Filosofia en estat pur. Però veure-la és com despertar en el banc del temple un dia d´hivern amb boira densa. Un orgasme de tardor entremeliat. Mai us en podré revelar el secret però algun dia us en podré fer l´efecte. Qui el vegi, ho recordarà sempre. És així com la caixeta zebra ha aconseguit perdurar en el temps. L´atzar va fer-me retrobar amb ella després d´anys de buscar-la. Els que em seguiu, ho recordareu. Perquè ella és lliure i mai la trobes. Ella et troba a tu. I quan ho fa, no l´oblides. La seva il·lusió no mor mai. No té fi.
rondinaire el que esta passant a l’actual ajuntament es molt perillós per la ciutat.
De treballar segur que ho fan pero pels seus interessos personals.
Analitza el paper de l’alcalde, el d’en x.Sola i el d’en pep Burgaya. Ens han omplert l’ajuntament de càrrecs de confiança ( unes 30 persones) i s’han augmentat el seu sou amb proporcions allunyades de les seves dedicacions i dels sous dels ciutadans.
Serà divertit i trist com faran la liquidació del pressupost del 2008 i el nou pressupost del 2009.
Ara encara viuen de la prudència i austeritat d’en Codina i dels projectes que va projectat.
com a minim en Cinto sentia i estimava la ciutat
A canya li diria:
Tampoc cal ser tant radical. Crec realment que vividors tampoc ho son, com a concepte,de treballar segur que ho fan.
Potser l’idea és més la de que cal trobar una altra manera de fer les coses, que realment sense tanta parafernàlia es pot treballar per la ciutat.
Potser després del temps trobarem a faltar la modèstia de Jacint Codina (que tampoc era sant de la meva devoció)
Salutacions
Vigatà fote-l’hi canya als vividors politics de l’actual ajuntament, però que això no serveixi per potenciar al impresentable i xenofec Anglada.
Volem canvis al actual ajuntament
No al creixements previstos, amb l’aprovació del Xavier Sola, per Osona.
No volem models metropolitans des de Manresa
Vigatà crec que es cert que ens cal per la ciutat una nova proposta de gent i programa en favor de la ciutat i la comarca
En Joan es un bon element però hauria de deixar de tontejar amb ERC
Em de trencar amb el despotisme d’en Burgaya, amb l’arrogància d’en Xavier Sola, amb el clientalisme familiar i de partit, carrecs de confiança.
Ens cal una administració amb polítics deslligats dels partits, amb funcionaris valorats i actius, amb la participació i gestió de la ciutadania.
No al favoritisme i a les tàctiques de la por
Continuarem parlant i denunciant les accions poc clares del actual ajuntament
Joan, he parlat durant els darrers dies amb diversos segments representatius de la nostra estimada ciutat , i la veritat és que molts de nosaltres visualitzem la possibilitat d’un espai polític per a un projecte local vigatà. Certament, per bé que determinats grups d’opinió comarcals veten la teva intervenció en l’escenari político-mediàtic, resulta sorprenent la constant i positiva valoració de la teva persona, com a actor polític a considerar.
Probablement , durant els pròxims mesos s’articularan noves propostes , certament viables en l’actual marc polític vigatà . La veritat , som molts els vigatans , que decensisats envers el tacticisme polític, l’arrogància epistèmica dels nostres líders , el clientelisme familiar, l’allunyament de la ciutadania i la torna de pràctiques caciquils , restem a l’espera d’un proyecte polític local vigatà.
Un projecte aliè a les èlits actuals i que prengui distància dels poders fàctics dominants de la nostra ciutat.
Restem a l’espera …. continuarà…
M’agradaria entendre el comentari de la caixeta.
Si tu,Joan Ballana, et creus capaç de tirar endavant una alternativa real a Vic, hauries de contemplar varies consideracions molt importants:
1.Tradicionalment ,desde finals del s.XIX, els poders que han manat a la ciutat han estat sempre conservadors
2.L’experiència esquerrana va ser només a la 2a.República i realment imposada més per les circunstàncies que per les voluntats populars i reals dels ciutadans (la persecució religiosa va ser a Vic un problema funamental)
3.Encara que avui en dia hi hagi projectes d’esquerre,qui hi ha al darrere sempre son els poders fàctics de la ciutat, digues-li PSC o ERC ;a Vic existeix un lobby que desde l’ombra sap manipular o situar en llocs destacats amb un important poder a persones clau per aconseguir interessos personals, o en tot cas no perjudicar-els..En aquests moments hi ha al capdavant del consistori persones del seu entorn, que saben defensar els seus interessos (justficats com a interessos de la ciutat).
4.Els hi ha sortit un grà, Josep Anglada ,que si no es posen les piles se’ls hi farà gros.
I moltes d’altres,
Per tant en planyo davant d’aquest panorama, però sospesa la possibilitat de que potser ho estant més fàcil del que sembla (actuacions juridicament dubtoses, pessupostos exagerats, execesiva concessió de càrrecs de confiança a persones masssa properes, burucratització de l’ajuntament, presentació d’actuacions urbanes a bombo a plateret difícils de portar a terme o amb un final inviable,…)
Per cert considero que Xavier Torbnafoch és l’únic del consistori amb dignitat política.
Salut
quin és el teu cachet com a mag? fas comunions? i despedides?
si te tans poders quan siguis alcalde faras donació a la ciutat de la caixeta?