No és país per a covards

posted inDes de Vic, Reflexions on by

13dAhir, vestit de gala per la catedral de Vic. Una senyera virtual en vestia la façana. A davant, i dins dels murs imaginaris de Santa Maria de la Rodona centenars de ciutadans esperàvem prèdica. La vam tenir. L´èxit de participació al 1r referèndum d´Osona per la Independència de Catalunya feia tapar boques i despullar els arguments dels que van titllar-ho de “costellada”. Ells, muts i a la gàbia. A qui fa por la paraula i el vot? A qui no interessa la política? Als ciutadans i ciutadanes els interessa, i molt. Però cal canviar les regles del joc. Osona, i Vic en particular, són el pal de paller del dret a decidir. Sincer i merescut reconeixement públic a tots els que ho han fet possible. A tots els que hi hem col·laborat. Els ciutadans i ciutadanes d´Osona, en una llicó d´humilitat i dignitat, han dibuixat el full de ruta d´aquest país. Són ells els que han reubicat cadascun dels partits en els espais polítics que hauran d´obrir joc. ERC, CUP i Reagrupament ho tenen clar. CIU ho ha entès (Unió, també?). ICV ha patinat. Però PSC i PP, s´han fet amics. Ai làs! Aquest no és país per a covards. Tampoc per pistolers. Urnes i vots, les nostres armes. I amb elles hem guanyat, també, la lluita del TC. La sentència ja no importa. Ni Estatut ni reforma constitucional. Són castells al vent. L´horitzó és un altre: dret a decidir i estat propi. No és a la cantonada, però si al cap del carrer. Pròxim pas? Aprovar la llei de consultes per via de referèndum (ara en tràmit parlamentari) i utilitzar-la de immediat per emplaçar-nos tots dins la casa comuna, el Parlament. Des d´allà, amb bones formes i amb seny català, ens separarem dels amics d´Espanya.

PS: en breu, videos i final de festa.