Ho confesso. No m´agraden llargues. Més aviat les prefereixo curtes. I a mi, a més, se m´escurça sola. I no és conya. Cada dia a primera hora quan marxo al despatx me la poso al punt. I a mig matí ja se m´ha escurçat 2 dits. És una lluita constant entre ella i jo. Fa uns dies, però, una persona amb “gràcia” va aportar-me llum sobre l´afer. I a més de dir-me que també me la veia curta va esgrimir-ne el perquè. I em va convèncer. Se m´escurça per l´amplitud del nus. El meu és un nus italià. Ample i curt. Sempre m´ha agradat. Però m´estic replantejant fer-me´n un d´anglès. Més prim i llarg. O fins i tot americà. Aquest últim, però, el descarto per massa prim. El double windsor anglès, per exemple, em permetria una combinació gairebé equànim. Amb tot, el nus francès, l´entremig de l´italià i l´americà, també és una opció molt vàlida. Llàstima que no hi hagi el nus català. Ep, no renuncio a inventar-lo. Segur que seria un èxit! Vinga doncs, quan me´l veigueu, ja em jutjareu! I per corbates, aquest alemany n´és un dels millors especialistes. A la foto, algunes de les meves corbates en actiu.
El cartell a fora deia (no diu): 2 entrepans+refresc=4,85€. Semblava impossible però era cert. En dono fe. A més, l´entrepà (tamany biox) podia ser calent (bacó, llom o hamburguesa) i a sobre amb formatge (valia el mateix amb que sense!!). Nens, una ganga! Era el menú estrella del frankfurt més petit de Manresa (ubicat al cantó dret de l´últim tram de la carretera de Vic, direcció Igualada) i també del Bages. Però des de fa 2 mesos ja no és així. Ara el cartell diu: 2 entrepans+refresc=5,45€. Són 0,60 cèntims d´euro de diferència però suficients com per fer-li tancar el bar. Ara no hi va ni déu! Té collons la cosa. El pobre amo ha comès l´error de voler-s´hi guanyar un xic millor la vida i se´n pot acabar fent la testa. L´efecte crisi no perdona. 
