Ho confesso. No m´agraden llargues. Més aviat les prefereixo curtes. I a mi, a més, se m´escurça sola. I no és conya. Cada dia a primera hora quan marxo al despatx me la poso al punt. I a mig matí ja se m´ha escurçat 2 dits. És una lluita constant entre ella i jo. Fa uns dies, però, una persona amb “gràcia” va aportar-me llum sobre l´afer. I a més de dir-me que també me la veia curta va esgrimir-ne el perquè. I em va convèncer. Se m´escurça per l´amplitud del nus. El meu és un nus italià. Ample i curt. Sempre m´ha agradat. Però m´estic replantejant fer-me´n un d´anglès. Més prim i llarg. O fins i tot americà. Aquest últim, però, el descarto per massa prim. El double windsor anglès, per exemple, em permetria una combinació gairebé equànim. Amb tot, el nus francès, l´entremig de l´italià i l´americà, també és  una opció molt vàlida. Llàstima que no hi hagi el nus català. Ep, no renuncio a inventar-lo. Segur que seria un èxit! Vinga doncs, quan me´l veigueu, ja em jutjareu! I per corbates, aquest alemany n´és un dels millors especialistes. A la foto, algunes de les meves corbates en actiu.

El cartell a fora deia (no diu): 2 entrepans+refresc=4,85€. Semblava impossible però era cert. En dono fe. A més, l´entrepà (tamany biox) podia ser calent (bacó, llom o hamburguesa) i a sobre amb formatge (valia el mateix amb que sense!!). Nens, una ganga! Era el menú estrella del frankfurt més petit de Manresa (ubicat al cantó dret de l´últim tram de la carretera de Vic, direcció Igualada) i també del Bages. Però des de fa 2 mesos ja no és així. Ara el cartell diu: 2 entrepans+refresc=5,45€. Són 0,60 cèntims d´euro de diferència però suficients com per fer-li tancar el bar. Ara no hi va ni déu! Té collons la cosa. El pobre amo ha comès l´error de voler-s´hi guanyar un xic millor la vida i se´n pot acabar fent la testa. L´efecte crisi no perdona. Ho he vist avui i jo, com molts d´altres, tampoc hi he entrat. M´ha fet ràbia. Però he estat un gamarús. Ho reconec. He acabat pagant el doble al bar del davant. La psicosi de crisi mata.   

Plaça Major de Vic. 20:50 hores. 6 de gener de 2009.

Algunes de les encertades interpretacions de les vinyetes d´en Cesc fetes pels molts nens i nenes lectors d´aquesta gran revista de país amb la que tots ens hi hem fet grans. Per molts anys Cavall Fort i felicitats a tots els que han fet possible aquesta gran festa a la nostra ciutat!

De sobte, ha tornat. Única. La mítica i imaginativa caixeta zebra. El millor prodigi búlgar de tots els temps. Un homenatge a les velles tribus eslaves que n´esguardaren el secret durant segles. I aquests dies, que m´he retrobat amb els amics mags de Girona després de l´habitual parèntesi d´estiu, he tornat a estudiar-la a fons. I ara segons una edició de 1946 que la reinterpreta. Filosofia en estat pur. Però veure-la és com despertar en el banc del temple un dia d´hivern amb boira densa. Un orgasme de tardor entremeliat. Mai us en podré revelar el secret però algun dia us en podré fer l´efecte. Qui el vegi, ho recordarà sempre. És així com la caixeta zebra ha aconseguit perdurar en el temps. L´atzar va fer-me retrobar amb ella després d´anys de buscar-la. Els que em seguiu, ho recordareu. Perquè ella és lliure i mai la trobes. Ella et troba a tu. I quan ho fa, no l´oblides. La seva il·lusió no mor mai. No té fi.

Aquest balcó és un clàssic a Vic. Gairebé és un museu. Fins a 5 banderes escorten uns geranis ufanosos. És la primera vegada que la direcció d´aquest museu del drap estampa 5 banderes a la galeria presidencial. El museu estarà obert fins ben entrat el cap de setmana i no cal pagar entrada. “Lo que hay es lo que se ve”. Ahir devia ser un gran dia. I per això el balcó va vestir-se de gala. Si hagués estat el nostre dia també n´haguéssim fet gala. Ara, a passar pel purgatori i a portar un ciri a l´ermita de Sant Francesc de Santpedor. A banderolandia però les banderes continuaran onejant. I per cert, d´històries de banderes n´hi ha de ben tristes i lamentables, com la que s´explica aquí i aquí. I jo hi aporto una dada, l´any 2005 tots els grups municipals de l´Ajuntament de Terrassa, excepte el PP, van aprovar una moció demanant l´indult al rei. De moment, res de res.