Si sou dels que us agraden els simbolismes històrics, no podeu deixar escapar l´oportunitat de poder veure (i fins i tot tocar) l´ara sobre la qual el Bisbe Oliba (introductor del romànic llombard a Catalunya, impulsor de la Pau i Treva, fundador de Montserrat, Bisbe de Vic i abat de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà) estampar del seu puny i lletra l´empremta del seu segell (signatura) fa més de 1000 anys.
L´ara es troba a l´altar de l´església de Santa Maria de l´Abadia de Sant Miquel de Cuixà, molt a prop de Prades, a la Catalunya Nord. L´estampa de la seva signatura es troba en un extrem del cantó dret de l´ara de l´altar, que està coberta amb un mantell gruixut. L´ara, que antigament havia format part d´un monument romà, va passar a servir com a llosa de balcó d´una casa d´un petit poble francès, fins que no fa pas més de 50 anys va tornar a presidir l´altar de l´església de l´Abadia de Sant Miquel de Cuixà. En un dels extrems del claustre hi ha una placa que commemora un dels poemes famosos de Mossen Cinto Verdaguer sobre els dos campanars de Sant Miquel.
No cal dir que la visita a l´abadia de Sant Miquel de Cuixà és gairebé una obligació per tot el que en ella s´hi conserva, i per la contundent empremta que el Bisbe Oliba hi va perpetuar, ja sigui amb la cripta rodona que feu construir, o les dues torres-campanars romànics (de les que només se´n conserva una), o el gran claustre amb el peculiar marbre de color rosa, juntament amb l´esmentada església de Santa Maria.