Gairebé 70 anys després que centenars de catalans republicans s´exiliessin cap a França pel Coll de Manrella i el Coll de Lli, a principis de febrer de l´any 1939, entre ells, molts dels membres del govern català de la República, inclòs el President Companys, així com el President d´Euskadi, José Antonio Aguirre, aquells camins de cabres continuen gairebé igual de com els trobaren tota aquella gent. A més, aprofitarem per acostar-nos a contemplar la joia del romànic català, l´abadia de Serrabona, situada a l´Alt Rosselló i en concret a Boule d´Amont, amb la seva espectacular tribuna esculpida i treballada en marbre rosa de Rià. Fer la ruta complerta ens ocuparà tota una jornada de primavera de més de 8 hores però amb el bon regust d´haver tastat un bocí més d´aquest petit o gran país.

Si torneu enrera, i agafeu la carretera que mena fins al Coll de Manrella (podreu fer badar la vista en un dels miradors de fusta que trobareu al costat de la carretera, algun dels quals abraçats per la vegetació, símptoma evident que poca gent s´hi atansa) en pocs minuts hi arribareu i en el cantó dret del plà hi sobresurt el monument (no massa aconseguit) al President Companys, on un escrit amb lletres juntes ens enarbola el sentiment de país. Just al costat esquerra del monument, i amb molta més claretat, l´epitafi de la gran pedra és per recordar (no us el desvetllaré!). Donat que el pas del Portús estava molt més controlat, i tambñe molt colapsat, és per aquest punt per on van passar també durant els primers mesos de l´any 1939 molts catalans que començaven el llarg camí de l´exili, tot i que el President Companys, i el President Aguirre, van exiliar-se pel Coll de Lli, el dia 5 de febrer de l´any 1939 (el dia 1 de febrer havia caigut la nostra ciutat), juntament amb el conseller Josep Tarradellas i Carles Pi i Sunyer. Des del plà del Coll de Manrella, ara cal recórrer durant uns pocs minuts uns centenars de metres per una pista forestal (amb no massa bon estat) que davalla cap al primer poble francès de la Catalunya Nord, Les Illes, on un altre megàlit recorda el pas dels republicans per aquelles contrades.
Si heu decidit passar pel Coll de Lli, podeu arribar-hi per la mateixa carretera que us porta al monument però si molt abans d´arribar-hi us desvieu a l´esquerra, al cap de 50 metres després de l´únic restaurant que trobareu en aquesta carretera (restaurant Camaulis), i seguiu durant 5 minuts per la pista forestal en direcció a l´ermita de les Salines, sense arribar-hi. Des de dalt del Coll de Lli també podreu accedir al poble de les Illes, i aquest si que és el camí que va recórrer Companys i el seu seguici.

Per arribar-hi des de Ceret haureu de fer uns quants kilometres per carreteres comarcals molt estretes, serpentajades i boniques, per les que pocs cotxes hi circulen. Així, agafareu des de Ceret la D615 en direcció Boule d´Amont, per continuar per la D13 i després per la D618 i que ja no deixareu fins que un trencant a mà esquerrà us indicarà el Priorat de Serrabona. La visita val molt la pena, sobretot per la tribuna esplèndida que divideix l´església en dues parts. L´abadia està oberta cada dia de les 10 del matí fins les 6 de la tarda i és d´agrair trobar la informació, també, en català. Si arribeu fins aquí, haureu completat una jornada maratoniana però tornareu a casa amb el convenciment d´haver aprofitat al màxim l´escapada.


soc la conxita de La Vajol, avui he vist en el teu bloc que parlaveds del meu establiment , la quals cosa t´´ agraeixu
pero voldria afegir-hi , que fa uns mesos me translladat a 50 metres, i que ara a mes de la botiga tinc bar i restaurant , per tant fent esmorzars, dinar i sopars , amb plats tipics del alt emporda , amb una carta molt amplia, carns a la brassa,
tambe faig menus per grup molt interesants . la meva nova adreça es CARRETERA DE LES MINES , 14 LA VAJOL
TEL 972-53-52-13 MOVIL 687-29-60-37
‘pocs minuts uns centenars de metres per una pista forestal (amb no massa bon estat) que davalla cap al primer poble francès de la Catalunya Nord, Les Ille’
Bonjour,
Cette piste n’est pas le passage des républicains espagnols, mais un piste privée malheureusement dégradée par le passage sauvage.
Bien cordialement,
Vanessa Biard ([email protected])