Avui comença el Mercat de Música Viva de Vic. Ja en són 20! Que lluny queda aquella aposta de l´alcalde Pere Girbau per internacionalitzar i projectar la ciutat arreu del mon, que heredà Codina i ara Vila d´Abadal. L´edició d´enguany juga descaradament a promocionar i projectar tot allò que neix al país, parli català, castellà, anglès, o àrab! El segell és la indústria de casa. És una bona manera de vendre´ns a l´exterior. El contracte-programa amb la Generalitat que Ignasi Puig va deixar embastat a l´anterior legislatura veu en aquesta edició els seus primers fruits. La Generalitat paga (i molt bé!) i per tant, també mana, i a priori sembla que per bé! De la graella musical de tots aquests dies, em quedo amb el concert de Kitsch d´aquest dijous. Els que els vam seguir just després d´editar el seu primer disc (ja fa més de 20 anys!) i vam comprar entusiasmats aquella mítica samarreta no deixarem perdre l´oportunitat de retrobar-nos avui!

I felicitats per setena vegada consecutiva a la gent d´Invictro que amb quatre rals i tot en contra van començar fa 7 anys una aposta trencadora per projectar artistes i grups emergents que deambulaven per trobar un escenari del país on poguer fer-se sentir. Amb dos cavallets i un parell de taulons Invictro els va muntar l´escenari i els artistes van complir el somni (tocar a Vic!). Avui, aquesta petita indústria de somnis, és una cirereta llaminera que molts voldrien potinejar. Per sort, l´escena off del mercat continua viva fent ciutat. I que no pari!!!

País i bon mercat!!!