A la metròpoli catalana, són molts (la gran majoria) els que saben i entenen molt bé en quin país viuen i en quina ciutat dormen. Sovint, doncs, la generalització de pixapins i kamakus és injusta i causa estralls. Per això intento evitar-la, tot i que per pròpia convicció, a vegades, se´m fa difícil. Ho reconec. Ara bé, els episodis insultants de les últimes setmanes protagonitzats per uns pocs però autèntics kamakus i pixapins arran del soroll d´esquetlles i campanars a les contrades veïnes m´irrita. És morralla metropolitana. La incultura disfressada de nou ric em fa fàstic. Més enllà d´asfalt i totxos, aquest és país d´esquetlles i campanars. I per molts anys!. Però d´això, amics, no en podem viure i aquesta és la putada. I quatre rics nouvinguts se´n valen. L´esquetlla i el campanar, el colmado i el bar de poble, necessiten d´ells per omplir el calaix. Siguem clars. Qui aniria a les antigues masoveries, reconvertides en cases rurals, sinó la gent de ciutat? Qui compraria pitus de fusta i souvenirs empulsinats sinó  kamakus despistats? El què cal fer-los entendre és que per escapar-se de la gran ciutat el peatge no és barat. Hi ha galls, vaques, arbres i boscos naturals, campanars, ermites i coves, pagesos i masovers, prats i femers, que estan contents d´aveurar forasters, sempre i quan no se´ls exigeixi més!! Per favor…