Guardaré l´entrada d´ahir (si si..com la dels concerts!) a la conferència de Joan Puigcercós a l´Auditori de Barcelona com he guardat sempre l´entrada al concert dels Pets a Avinyó fa més de 16 anys. Ahir, Puigcercós i Carod, no van escenificar un pacte, sinó un repte. Un repte col·lectiu. De país. Vertebrar des de l´esquerra l´ampli espai natural que va dels progressistes catalans decebuts fins als cupaires descontents. Que Esquerra s´obri i ampliï el ventall no pot ni ha d´anar en detriment de l´objectiu final: l´estat propi. Tot al contrari. Ampliar l´espai és reforçar l´objectiu. A partir d´ara, doncs, tots hem d´estar pel repte. Repte sí o repte no. Així de fàcil. I és que els reptes, en política, són imaginació. I la imaginació estimula la il·lusió. Esquerra pot i vol il·lusionar. I il·lusionarà essent partit de govern però no partit de gestió, com si són altres, que fan de la gestió la seva única bandera. Ara bé, diguem-ho clar, Esquerra necessita governar per poder gestionar l´emancipació social i nacional d´aquesta terra però no per salvar el cul del dia a dia. Engrescarem i il·lusionarem aquest immens espai natural, engrandirem l´àgora nacional que volem, sempre i quan anteposem el país i la gent al partit i al govern. Ahir, a l´auditori, Puigcercós i Carod, van segar arran per sembrar el repte. Què carai, ahir va ser un dia històric i tot un honor compartir-lo!