Finestra oberta. Nit calurosa. A fora, però com si estiguessin dins dels llençols, uns crits d´ocellots em desperten. Endevino que no són pardals. Massa petits per aquest sorollam. Pel gruix dels càntics, imagino que deuen ser més d´un centenar. Esparverat, mig adormit i a pilota picada, surto al balcó de l´habitació. Aixeco la vista. Negre nit. Miro el rellotge i no veig l´hora. D´on surten aquests xiscles? I ospa tu, els càntics provenen de la zona del nou teatre-auditori. Ai làs, l´enorme caixa de ciment té una sonoritat de puta mare penso…Però no, m´adono que els càntics provenen de dalt la immensa grua que de dia hi feineja. En un braç de la gran grua hi detecto més de 60 gavines “tipus PP” arrenglerades una al costat de l´altra i algunes barallant-se entre elles. D´aquí els càntics esparverats de les que es miren la picabaralla. S´estan divertint?? Agafo mòbil per fer foto, punyeta no es veu res. Intento a la desesperada intervenir des de la distància amb un crit de silenci….tsssssssssssssssss!!!!! Autoritat denegada. Les bèsties en guerra continuen esbatussant-se i les altres vinga a xisclar i esvoletegar-se!!! Fracasso en l´intent de mediar una solució pacífica. L´espectacle gratuït continua i no hi auguro final. La lluita serà llarga. La nit també. Em resigno. La son no perdona i encomano les bèsties al déu del sol… que surti i els aturi la festa. Torno al jaç i m´abrigo. I que cridin…
Joan.. parles de la immensa caixa de ciment del nou Teatre Auditori. I tanta caixa necessitàvem si s’en havia de dir Atlàntida ? . Enfonsar-la més al terra, com un submarí sota el mar dels atlants, i que ens deixés respirar uns quants segles més per contemplar la bella realitat visual, llenc de murs del Vic antic que es va esfumant a cops de ciment i piqueta. En nom de la cultura (d’altura ?) ens carreguem la ciutat de Cultura. S’imposa altra vegada el pitjor dels “pecats” humans relatat amb contundència en un dels passatges de l’Eclesistès “vanitat de vanitats, tot és vanitat” fins i tot a la cotemporaneitat d’un gat que s’arrapa al terreny…és el que diuen que va dir el projectista premiat. Un altre Alfaro, no, si us plau ¡¡¡
que eren gavines de mar o vulgars?les del PP solen ser vulgars.Les de mar són bones catadores i pesquen bones preses de peix d´un cop de bec.Les vulgars mengen brossa.
doncs tancat la porta,persiana i ficat taps