Matí de boira juganera avui a Vic. Ja l´esperava. Tot i que no ho sembli, ella t´abriga. I molt. I ves per on que, potser per atzar o capritx del destí, la boira m´ha fet retrobar un llibre especial. Feia temps que no rellegia l´amic Marin. I curiosament se m´ha obert per la pàgina 63…
p. 103
mai contesto anònims, però la pàgina m´ha intrigat i efectivament he comprovat que en el llibre existeix. És un bon poema. Gràcies per opinar i participar.
Coincideixo amb l’Anna…
el teu escrit provoca intriga!
Em pregunto si just a la pàgina 63 deu parlar de la boira.
Però contràriament a tu, a mi la boira m’empipa.. no ho sé.. no m’acaba d’agradar! De fet, el teu escrit me n’ha recordat un que vaig edeixar al blog jo fa un temps… http://oriarovira.blogspot.com/2008/10/un-dia-dhivern-vic.html
(te’l deixo i em publicito! ;p )
Ei Òria, ahir era fora. Ara mateix he llegit aquest post teu que l´any passat m´havia passat per alt. Ara t´hi deixaré un comentari. I la boira t´anirà captivant..ja ho veuràs! Poc a poc. I La pàgina 63 d´aquest llibre del vigatà Jaume Marín, parla de silencis que, com tot en aquesta vida, poden ser interpretables…
osti la pàgina 63 de quin llibre?quina intriga
Anna Escuder,
fa molt temps que participes en aquest bloc i que també hi escrius però encara no et conec. Pel Vallès no hi tinc masses afinitats però de totes maneres, gràcies per llegir-me. Les teves aportacions sempre són agraïdes. El llibre es diu “com un fil prim” de Jaume Marín. Si tens ocasió, llegeix-lo.