Allò que no s’ha explicat de Serra i Moret

serramoretA les portes del reconeixement institucional de l’Ajuntament de Vic a Manuel Serra i Moret, no em pertoca a mi ressaltar allò ja conegut d’ell. Ni tampoc la seva coherent trajectòria política, avui a l’abast de tothom. Sinó que m’endinsaré en quelcom més íntim, més personal, més atàvic. Allò succeït i poc (o mai) explicat de Serra i Moret i que a mi em captivà de valent.

Quelcom més enllà d’un vigatà il·lustre i mecenes amb 150.000 pessetes de la reconstrucció del Temple Romà de Vic que descobrí el seu pare, Josep Serra i Campdelacreu, la casa natal del qual vengué per costejar la rehabilitació. Com deia, més enllà d’allò conegut, Serra i Moret fou un dels homes de confiança del President Macià. De fet, fou ell qui, després d’escoltar per primer cop a Serra i Moret l’any 1912 impartint la conferència “El fet de la personalitat” al CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), l’emplaçà a editar-la i divulgar-la profusament per la conjunció patriòtica, íntima i ferma que el vigatà desgranà en la seva dissertació.

Durant els anys 1919 i 1920, tot i no confluir en una mateixa ideologia, serien vàries les conferències en les que ambdós participarien a Catalunya, Mallorca i Castelló, i on reclamarien la plena sobirania de Catalunya. Ambdós també serien amenaçats de mort pocs anys després pels pistolers del Sindicat Lliure, que van perpetrar els assassinats de Francesc Layret i Salvador Seguí, poc abans que aquests lluitadors caiguts, juntament amb Rafael Campalans, Lluís Companys i Gabriel Alomar, intentessin infructuosament la creació d’un nou partit obrer català, al mateix temps que Serra es distanciava per sempre del PSOE (federació catalana) per donar pas al projecte de socialisme autònom que representaria després la Unió Socialista de Catalunya (USC).

El tàndem Macià i Serra tornaria a coincidir el juliol de 1923 en el marc dels actes d’afirmació separatista celebrats a Sant Feliu de Guíxols i a La Bisbal d’Empordà en suport del primer aniversari d’Estat Català, on tots dos pronunciarien, cadascú en la seva línia, discursos abrandats a la causa. La bona sintonia entre els dos féu que el 22 de febrer de 1931, Serra i la seva esposa, Sara Llorens, anessin a rebre a Macià a l’estació de l’Empalme (Maçanet-Massanes) on aquest arribaria després del seu exili. Acte seguit l’acompanyarien a Pineda de Mar, on Serra i Moret tornava a ostentar l’Alcaldia, essent Pineda el primer poble que Macià trepitjaria en el seu retorn definitiu a Catalunya. En el trajecte en cotxe de l’Estació a Pineda, Macià i Serra foren acompanyats per un seguici d’una seixantena de vehicles, interromput diverses vegades per la gran quantitat de gent que s’hi concentrà.

Setmanes després, i en el marc de la conferència d’esquerres on nasqué Esquerra Republicana de Catalunya, Macià oferiria a Serra i Moret incorporar-se al nou partit per treballar junts l’emancipació nacional. Serra, tot i compartir la causa, hi renunciaria per intentar treballar pel mateix objectiu des d’una USC en la que Serra tenia dipositades moltes esperances. No obstant, des d’aquell moment es segellaria entre ambdós partits una aliança electoral que fou exitosa i que començà a caminar en les eleccions municipals del 12 d’abril. Serra i Macià s’abraçarien fervorosament dos dies després al Saló Sant Jordi, del Palau de la Generalitat, just després que Macià proclamés la República Catalana des de la balconada principal. Serra no arribà a temps per sortir a la balconada i Macià li retragué amb un: “Quina llàstima que no hagueu arribat a temps!” Tot i així, en la reunió posterior per constituir el govern, seria el propi Serra i Moret qui escriuria a llapis i en una quartilla els noms dels consellers del Govern de la República que minuts després el President Macià llegiria enfervorit des de la balconada, i on Serra figurava com a conseller d’economia i treball.

Serra comptà sempre amb la confiança del President Macià, motiu pel qual superà els relleus i les dues crisis del govern provisional mantenint-se al front de la conselleria fins el 19 de desembre de 1932 quan el govern passà només a mans d’ERC després de la victòria a les primeres eleccions al Parlament. L’ideari de Serra i Moret, doncs, més enllà de lectures partidistes i interessades, a voltes fins i tot escapçades, aglutinà sempre gent de diferent ideologia i procedència, socialistes i primers defensors de la independència de Catalunya sobre la base de la socialització de tota la riquesa universal, invariablement al costat del treballador i incompatibles amb la violència. Avui, com si fos ahir, Serra i Moret estaria al costat del poble català en el seu desig de voler decidir lliurement el seu futur per aspirar a la plena sobirania.