Ermita troglodita de Sant Miquel de la Roca

Situada a la comarca del Plà de l´Estany, l´ermita troglodita de Sant Miquel de la Roca, és una cavitat natural d´orígen eremític que es troba en un espadat sobre el riu Fluvià. Actualment encara s´hi conserven els murs que la van delimitar de l´espadat, una arcada gòtica exemplar i les restes del que fóu una cisterna. Dins la cavitat s´observa amb claretat l´aprofitament de les parets naturals del fons de la bauma per a la construcció de l´ermitatge. El primitiu tancament de la bauma podria datar de l´època de les ermites troglodites, entre els segles V a VIII, tot i que és obvi que ha sofert modificacions posteriors que han configurat el seu aspecte actual. De totes maneres, el lloc respira recés i silenci i val molt la pena acostar-s´hi. A més, pel camí que hi mena, trobarem les restes del que fou un petit santuari, el de Sant Esteve de Bassets.

Aquestes són algunes de les indicacions per tal de trobar-la sense masses complicacions. Hem d´arribar-nos a Banyoles i un cop allà agafar la carretera que porta a Esponellà, tot desviant-nos abans en direcció al poble de Crespià. Just entrar al poble apareix a mà esquerra un indicador que ja senyala Sant Miquel de la Roca i també Sant Esteve de Bassets. Al cap d´uns metres, una pista forestal (en bastant bon estat) que en alguns llocs ens deixarà veure el riu Fluvià a sota, ens guiarà cap a l´ermita. Cal prestar atenció perquè l´últim indicador de l´ermita, just al costat d´un camp, es troba a terra i ens pot passar desapercebut. Un cop aquí, cal deixar el cotxe i un camí molt estret però fresat (al principi) ens menarà fins a l´ermita.

La bona voluntat de l´agent cívic.

En aquests últims mesos i setmanes hem vist com els agents cívics de l´Ajuntament de Vic complien amb el seu deure “cívic” i esmerçaven esforços (segurament alguns en va) en fer pedagogia del civisme i les bones maneres a tots aquells ciutadans que incumpleixen alguna de les normes de l´ordenança de civisme i bon govern. Sense voler desprestigiar la iniciativa, que considero positiva però poc efectiva, ni menystenir la feina dels agents, de la qual me´n costen bones referències, el dubte el plantejo en la incidència que tindran les recomanacions fetes pels agents cívics a l´hora de canviar o modificar els hàbits negligents dels ciutadans infractors. En qualsevol cas, després d´aquesta primera fase informativa caldrà, sense més demora, adoptar les mesures que calguin per tal de poder sancionar aquelles conductes que, per reiteratives, continuin menystenint les normes col·lectives que molts ciutadans complim.