Vic, cròniques urbanes

Com tu, jo també hi era!
Com tu, jo també hi era. I és que als pobles, com les persones, ens mouen els sentiments. I si aquests no moren, algun dia guanyen. Mai abans, ni tan sols en les manis del 1977 (no hi era!) ni en la del 2006 (sí hi era!), havia pogut estar entre un mil·lió i mig d’amigues i amics. La gent regalava abraçades, somriures i fotografies espontànies. I amb fulls de paquets de folis comprats «in situ» a la «Casa del Libre» (mai vist!!) o amb velles cartulines arrugades de casa, s’autofabricaven el seu propi lema (inèdits tots!!). Us en transcric alguns dels que més van cridar-me l’atenció:
«Volem l’Estatut»
«A mi prima Remedios de Cáceres: no por ser independentista dejaras de quererme,verdad?Un beso guapa!»
«Eternes Gràcies TC»
«Espanya, ens retrobem al Mundial de Brasil 2014»
PS:en l’últim video podreu escoltar el moment en què, un cop dissolta la capçalera, un exaltat increpa al President Montilla.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Quant temps dura un somni?
Ple ordinari Ajuntament de Vic 07/07/2010
Demà dimecres hi ha ple ordinari a l’Ajuntament de Vic. S’hi debatran fins a 5 mocions, de les que en destaquen la de la prohibició del burka (PxC) i la de suport a la IP pel referèndum (ERC). I encara podria haver-n’hi una més per via d’urgència. També s’hi aprovarà la polémica rebaixa dels sous dels càrrecs electes i a precs i preguntes els grups de l’oposició demanaran pel cas Jurjo. Podreu seguir-lo com sempre per Qik i Twitter.
A recer de turistes
Per arribar a aquí dalt, a peu o amb helicòpter. Per arribar a allà baix, a peu o amb barca. I jo, com vosaltres, tampoc tinc ni helicòpter ni barca, però sí cames. En els dos llocs, un cop arribats hi estareu a recer de turistes. És llarg d’explicar però en breu ho intento.……………………………………………………………………………………….
mmmmmmmmmmmmmmmmm
Torno al 6
Amigues i amics lectors, fins el dia 5 de juliol estaré de vacances. Ens llegim a partir del 6. Feu bondat!
Dir-se el Sí entre neveres i entrepans

A la UVIC, consens i sentit comú
Si políticament algú pretengués, encara que fos remotament, desvirtuar el projecte universitari de la UVIC que els últims anys s’ha consolidat quantitativa però sobretot qualitativament, per embrancar-se en un projecte paulatí de privatització total deixant la vocació de servei públic de la UVIC a la deriva, faria un flac favor a la ciutat i mermaria les potencialitats del projecte territorial i social, a més de l’acadèmic, que també emana de la UVIC. Els últims dies, tot i que no hagi estat aquesta la intenció política (???) del màxim representant de la ciutat i President de la FUB, la línia comunicativa emprada per l’elecció del rector/a, així com el tracte dispensat vers la comunitat universitària per aquest afer, juntament amb l’acumulació de càrrecs vers alguna persona que, si bé permeten els estatuts de la FUB, semblen generar disfuncions, no han ajudat gens a visualitzar una posició clara i un projecte engrescador basat en el model actual que aglutini al seu voltant la majoria de la comunitat universitària. Més aviat s’ha visualitzat precipitació i poc tacte. En qualsevol cas, la millor carta de presentació per qui sigui el nou rector/a de la UVIC no és de ben segur un claustre posicionat en contra (tot i no ser vinculant) o una comunitat universitària majoritàriament recelosa. Només per això ja valdria la pena reconduir la situació i buscar una entesa que fagi possible el diàleg i el compromís ferm en la defensa i desenvolupament del model actual. Si bé no és qüestió de noms, sinó de models, també és cert que el nom fa el model. I per tant, més enllà que el patronat de la FUB amb l’Alcalde al capdavant, sigui qui estatutàriament elegeixi el nou rector/a, seria un error estratègic fer-ho sense el consens suficient en el sí de la comunitat universitària, sobretot d’ aquella acreditada per la seva vàlua en la consolidació del model universitari que avui és vigent i que tants bons fruits ha donat a la ciutat, a la comarca i al país.
Els primers premis de l’Osonosfera







