Magistral lliçó de vida la que ha regalat Jordi Molas a la ciutat i comarca amb Els Anys Guanyats. Un documental en majúscules, made in Vic, on Ignasi Puig coordina el treball brillant de tres empreses vigatanes, Gen.lock vídeo, Xplica’t i Jaumira&Vilaró, que projecten la perseverança i valentia del seu protagonista a l’espectador, submergint-lo en un bany de realitat que l’acaba reconfortant.

En Jordi és un exemple de superació personal on totes i tots ens hi podem emmirallar si entenem que dels moments difícils, si s’afronten amb serenor i valentia, en podem sortir reforçats.

Per molts anys Jordi!

Aquest dilluns el President de la Secció local d’ERC Vic,  Josep M Font, ha  convocat una assemblea local pel dimarts 10 de desembre.

El motiu de l’Assemblea és doble, primer per l’elecció de la nova executiva de la secció local que toca renovar després del període de dos anys que marquen els estatuts. En segon lloc per l’elecció del cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Alcaldia de Vic per les properes eleccions municipals que s’han de celebrar el mes de maig de 2015.

Aprofito aquest retrobament amb el bloc per dir-vos que després de varis mesos de converses amb l’executiva local, el grup municipal, militants, companyes i companys del SOMVIC i sobretot molts veïns i ciutadans de peu, anònims tots, he decidit presentar la meva candidatura a cap de llista d’Esquerra Republicana a Vic.

Per tal de fer-ho efectiu, ja disposo de més del 20% dels avals necessaris  de la militància que es requereixen d’acord amb els estatuts per poder ser escollit a l’assemblea. Tot i això, durant els 18 propers dies fins l’assemblea del dia 10 espero haver-me trobat amb la totalitat de la militància d’ERC Vic per tal d’il.lusionar-nos plegats en un projecte nou, viu, d’esquerres, independentista i amarat d’estima a la ciutat. Aquest pas el faig tossudament convençut i amb molta humilitat però sabent que estic preparat per liderar, si així ho decideix l’assemblea, el repte que se’m presenta. I no ho faré sol, sinó al costat, si així ho decideix també l’assemblea, d’un nou president d’ERC Vic com el Pere Ricart, un activista de pedra picada que estic segur que liderarà un equip capaç d’aconseguir allò que ens proposem.

(fotografia: Adrià Costa – osona.com)

Amigues i amics lectors, tanco el bloc indefinidament. No és broma. A la majoria us sorprendrà però us asseguro que no és una decisió presa en calent. Tot al contrari. Com en tot, hi hauran influït diferents factors i algun d’ells haurà estat determinant. I de ben segur que les vacances fetes a l’últim paradís nacional (per cert, la primera vegada en molts anys que faig més d’una setmana de vacances!) hi pot haver influenciat. És numantina l’energia que desprèn l’illa per qui gosa endinsar-s’hi a fons allunyant-se del brogit turístic. En qualsevol cas, i malgrat el què alguns puguin pensar, el tancament no obeeix a criteris polítics que, per altra banda, mai han condicionat allò que he escrit, tot i que, a voltes, alguns dels posts sobre la política vigatana han incomodat alguns polítics locals i precipitat alguna que altra decisió municipal. I el mateix puc dir del twitter dels plens de Vic, que també deixo de fer tot i que hi continuaré assistint (per cert, la sala de plens continua sense tenir wifi obert, santa paciència!). Més enllà d’això, no és menys cert que últimament l’assiduïtat en la que escrivia al bloc es dilatava en excés. I és aquest fet el que en determina el tancament. Per no actualitzar-lo, el tanco!. I prefereixo fer-ho quan l’hàbit de lectura/consulta del bloc encara és a diari que no pas quan aquest passi a ser esporàdic. Això ho he après de la màgia, on l’espectacle acaba quan el públic encara el demanda. És per tot plegat que tampoc  ja no vaig esmerçar esforços en renovar la foto de capçalera i reubicar els banners de portada (disculpeu-me Xevi d’Omnium, Joan del Fòrum de Debats i Miquel del GDP per, tot i tenir els banners, no haver-los tornat a inserir encara). Així, doncs, la decisió la prenc convençut, feliç i sobretot agraït per les moltes visites que dia rera dia ha tingut el bloc i pels molts comentaris (els bons i els dolents) que totes i tots m’hi heu escrit. A totes i a tots, moltes gràcies per opinar-hi i participar-hi. Enceto una nova etapa on, per descomptat (!!!), hi ronda algun que altre nou projecte personal (no polític, doncs aquest resta igual d’actiu que sempre!) que, tot sigui dit de passada, faria del tot incompatible, per manca de temps, l’actualització constant del bloc. En fi, que ara per ara aquest trajecte acaba aquí (amb prop de 65.000 visites a l’esquena que mai a la vida m’hagués imaginat!!!) però fixeu-se que, tal i com il·lustra la foto del post (feta a Formentera) la Vespa està aturada…però la carretera continua!!! Gràcies per tot, amigues i amics lectors!