Patriotes de barri, patriotes de ciutat

Una foto. Un gest. Un compromís.

Volem compartir aquest projecte amb ciutadans de peu, anònims, vigatans i vigatanes sense adscripció política, que viuen amb intensitat la ciutat des del seu anonimat. El seu compromís i coresponsabilitat ens ajudarà a vertebrar la ciutat que volem. Des dels barris fins al centre. Des del centre fins als barris. Són imprescindibles, són patriotes de barri, patriotes de ciutat.

Comptem amb ells i aprendrem plegats. Per Vic.

Com en Francisco Martos, del barri de l’Estadi.

francisco martos estadi

Compto amb tu!

El Vic que volem (I)

IMG_9377Avui hem començat a esbossar els primers eixos que des de la candidatura d’ERC Vic – Som Vic estem treballant des del darrer any i mig per tal d’arribar a les properes eleccions municipals amb un programa consolidat, realista i aplicable des del primer dia.

La primera idea és bàsica. ERC Vic no està sola en aquest projecte de ciutat. Al seu costat i des de ja fa 4 anys, hi ha tota una sèrie de ciutadans i ciutadanes anònims, especialistes en els seus respectius camps, que units sota el paraigua del grup Som Vic, treballen cada setmana en projectes per la ciutat.

Avui n’hem apuntat 3 que durant les properes setmanes presentarem de forma més específica, i que precediran a molts més que anirem desgranant en un futur immediat.

Graell i Bòbila:

Cal un veritable intent de reversió a rústic de part dels terrenys del Graell i Bòbila que sigui possible (nosaltres no volem que la ciutat creixi per aquest sector), delimitant i salvaguardant les actuals restes arqueològiques, i la utilització a precari dels terrenys per començar a donar-los un ús lúdic-social que enllaci i ampliï l’actual anella verda de la ciutat amb el camí vora riu. Que sigui compatible, per exemple, amb la possible creació d’una zona humida amb guaites, amb espais d’horticultura ecològica, per tal de configurar un gran espai natural que la ciutat pugui gaudir. En qualsevol cas, la nostra voluntat és protegir tot aquest sector per continuar preservant l’equilibri urbà-rural de Vic, fent d’aquest espai un pol d’atracció de primer ordre.

Per a preparar aquest projecte, aquests darrers mesos, hem fet visites a la zona amb un grup d’estudi, així com hem visitat llocs de referència com els espais naturals de Gallecs a Mollet i de Can Dunyó a Lliça d’Amunt.

 

Les Adoberies:

Cal liderar i impulsar decididament la rehabilitació de tot el sector de les adoberies, de comú acord amb els propietaris, per recuperar cultural i socialment tota la illa adobera, ampliant-ne i IMG_9369diversificant-ne els usos, per tal d’esdevenir un nou pol d’atracció de la ciutat que, juntament amb el del Graell i la Bòbila, pugui cosir la ciutat vora riu des del Graell fins l’Atlàntida.

Durant el darrer any hem fet treballs i visites “in situ” a les adoberies i a llocs de referència com Castres (municipi francès situat al departament de Tarn) juntament amb una bona representació dels propietaris.

Què es necessita per fer això? Voluntat política. Tot és en mans de l’ajuntament i dels propietaris. I si la voluntat d’aquests és la de rehabilitar, com a Ajuntament no podem esperar més, cal una acció decidida del nou consistori, posant-hi tots els mitjans a disposició, en aquesta direcció.

 

. L’Atlàntida:

Cal aprofitar molt més la infraestructura actual (pol d’atracció ja existent) i que la ciutat se’l faci més seu (hi ha encara molta gent que no ha anat mai a l’atlàntida, per diversos motius, però en qualsevol cas, cal fer-lo més proper) obrint l’Atlàntida al teixit associatiu de la ciutat; unificant la gestió dels espais culturals de la ciutat (institut del teatre, Orfeó, la Central, ETC) i alhora estudiant la viabilitat d’impulsar la producció pròpia.

Per fer tot això som partidaris d’esgotar el termini de l’actual contracte de gestió que expira a 31/07/2015 i recuperar la gestió des de l’Ajuntament (amb la subrogació de tots i cadascun dels treballadors actuals en els dos àmbits, teatre i escola de música). Per això, demanarem, tal i com es va fer amb la pròrroga del pressupost al passat ple de l’Ajuntament, que es deixi la possible pròrroga de l’actual contracte en mans del proper consistori. Creiem que en aquests moments no és possible donar suport a una nova pròrroga del contracte entre l’AjuntamentRamon-Montanya-2-1024x682 i la Fundació Atlàntida per la gestió integral del teatre i l’escola de música, tal i com preveu l’actual contracte vigent.

En conclusió, els tres projectes (així com tots els que anirem desgranant al llarg d’aquests mesos) pretenen crear un gran pol d’atracció en aquests 3 sectors estratègics per tal que la ciutat en tregui un major rèdit cultural, social i patrimonial i que, a més en aquest cas, serveixin també com a elements vertebradors del riu que els ressegueix, redescobrint la gran rambla fluvial que va del Graell a l’Atlàntida, per després continuar enllaçant amb els camins vora riu ja existents.

Més Transparència

Com ja sabeu la transparència és un dels elements transversals del nostre projecte de ciutat i avui aprofito per comunicar-vos que a l’estiu vaig fer públiques les declaracions de renda i un certificat de no haver rebut durant aquest mandat cap retribució en concepte de dieta (aparcaments,dinars,gasolina,etc.) que podeu trobar a la web del partit sota el nom de compromís amb la transparència

A més de predicar la transparència, nosaltres l’exercim!

Amunt i crits

Que la Festa Major de Vic ja no és aquella festa major en miniatura, de pur tràmit, que havia estat fa anys  (molt abans inclús d’aquell intent prou reeixit de les nits del lloro) és una obvietat que salta a la vista dels més escèptics. Avui la festa major de Vic ja és la festa de totes i tots els vigatans. Fou el regidor Jaume Puig qui feu de palanca de canvi, ja en el mandat Vila d’Abadal, de la renovada i participada festa major, i el regidor Joan López qui l’ha catapultat a l’èxit majúscul  en els últims 3 anys. I ho ha fet  sense que ningú se n’hagi sentit exclòs. És així com la ciutat se l’ha fet seva. Essent hereus de la tradició vigatana que amb orgull enarborem i garants de l’emancipació popular que defensem. Sumant i no restant. Proposant i no criticant. I és que al final, totes i tots som vermells, negres i verds perquè tots fem i construïm una ciutat de colors. Gràcies a totes i tots.  Amunt i crits I fins l’any vinent !

300 anys sense constitucions

Fa més de 20 anys que la meva passió pels llibres antics va capbussar-me en cercar tot rastre escrit de la nostra memòria com a poble. Amb paciència i perseverança he recopilat bona part de les obres cabdals de la nostra història nacional. Els exemplars trobats, tots originals i primeres edicions, provenen de llibreters d’arreu però també de subhastes d’Europa i d’Estats Units.

Ara, per primer cop, he decidit exposar-les i acceptar la invitació de fer-ho en el marc dels actes del Tricentenari a Osona. He fet una cessió gratuïta al Museu de l’Art de la Pell d’una selecció de llibres que sota el títol “300 anys sense constitucions” vol ser, per sobre de tot, un tribut a la memòria de totes i tots aquells que ens han precedit en la lluita pel restabliment del somni, ara més a prop que mai.

Aquest dijous ja podreu veure-la a partir de les 7 de la tarda al Museu de l’Art de la Pell de Vic.  No us n’avanço el contingut però us en deixo aquest vídeo per si us pica la curiositat…

Allò que no s’ha explicat de Serra i Moret

serramoretA les portes del reconeixement institucional de l’Ajuntament de Vic a Manuel Serra i Moret, no em pertoca a mi ressaltar allò ja conegut d’ell. Ni tampoc la seva coherent trajectòria política, avui a l’abast de tothom. Sinó que m’endinsaré en quelcom més íntim, més personal, més atàvic. Allò succeït i poc (o mai) explicat de Serra i Moret i que a mi em captivà de valent.

Quelcom més enllà d’un vigatà il·lustre i mecenes amb 150.000 pessetes de la reconstrucció del Temple Romà de Vic que descobrí el seu pare, Josep Serra i Campdelacreu, la casa natal del qual vengué per costejar la rehabilitació. Com deia, més enllà d’allò conegut, Serra i Moret fou un dels homes de confiança del President Macià. De fet, fou ell qui, després d’escoltar per primer cop a Serra i Moret l’any 1912 impartint la conferència “El fet de la personalitat” al CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), l’emplaçà a editar-la i divulgar-la profusament per la conjunció patriòtica, íntima i ferma que el vigatà desgranà en la seva dissertació.

Durant els anys 1919 i 1920, tot i no confluir en una mateixa ideologia, serien vàries les conferències en les que ambdós participarien a Catalunya, Mallorca i Castelló, i on reclamarien la plena sobirania de Catalunya. Ambdós també serien amenaçats de mort pocs anys després pels pistolers del Sindicat Lliure, que van perpetrar els assassinats de Francesc Layret i Salvador Seguí, poc abans que aquests lluitadors caiguts, juntament amb Rafael Campalans, Lluís Companys i Gabriel Alomar, intentessin infructuosament la creació d’un nou partit obrer català, al mateix temps que Serra es distanciava per sempre del PSOE (federació catalana) per donar pas al projecte de socialisme autònom que representaria després la Unió Socialista de Catalunya (USC).

El tàndem Macià i Serra tornaria a coincidir el juliol de 1923 en el marc dels actes d’afirmació separatista celebrats a Sant Feliu de Guíxols i a La Bisbal d’Empordà en suport del primer aniversari d’Estat Català, on tots dos pronunciarien, cadascú en la seva línia, discursos abrandats a la causa. La bona sintonia entre els dos féu que el 22 de febrer de 1931, Serra i la seva esposa, Sara Llorens, anessin a rebre a Macià a l’estació de l’Empalme (Maçanet-Massanes) on aquest arribaria després del seu exili. Acte seguit l’acompanyarien a Pineda de Mar, on Serra i Moret tornava a ostentar l’Alcaldia, essent Pineda el primer poble que Macià trepitjaria en el seu retorn definitiu a Catalunya. En el trajecte en cotxe de l’Estació a Pineda, Macià i Serra foren acompanyats per un seguici d’una seixantena de vehicles, interromput diverses vegades per la gran quantitat de gent que s’hi concentrà.

Setmanes després, i en el marc de la conferència d’esquerres on nasqué Esquerra Republicana de Catalunya, Macià oferiria a Serra i Moret incorporar-se al nou partit per treballar junts l’emancipació nacional. Serra, tot i compartir la causa, hi renunciaria per intentar treballar pel mateix objectiu des d’una USC en la que Serra tenia dipositades moltes esperances. No obstant, des d’aquell moment es segellaria entre ambdós partits una aliança electoral que fou exitosa i que començà a caminar en les eleccions municipals del 12 d’abril. Serra i Macià s’abraçarien fervorosament dos dies després al Saló Sant Jordi, del Palau de la Generalitat, just després que Macià proclamés la República Catalana des de la balconada principal. Serra no arribà a temps per sortir a la balconada i Macià li retragué amb un: “Quina llàstima que no hagueu arribat a temps!” Tot i així, en la reunió posterior per constituir el govern, seria el propi Serra i Moret qui escriuria a llapis i en una quartilla els noms dels consellers del Govern de la República que minuts després el President Macià llegiria enfervorit des de la balconada, i on Serra figurava com a conseller d’economia i treball.

Serra comptà sempre amb la confiança del President Macià, motiu pel qual superà els relleus i les dues crisis del govern provisional mantenint-se al front de la conselleria fins el 19 de desembre de 1932 quan el govern passà només a mans d’ERC després de la victòria a les primeres eleccions al Parlament. L’ideari de Serra i Moret, doncs, més enllà de lectures partidistes i interessades, a voltes fins i tot escapçades, aglutinà sempre gent de diferent ideologia i procedència, socialistes i primers defensors de la independència de Catalunya sobre la base de la socialització de tota la riquesa universal, invariablement al costat del treballador i incompatibles amb la violència. Avui, com si fos ahir, Serra i Moret estaria al costat del poble català en el seu desig de voler decidir lliurement el seu futur per aspirar a la plena sobirania.

L’Eixample Morató

image_previewQue cal restringir severament el trànsit de pas a l’Eixample Morató (aquell que hi passa per no fer volta i estalviar-se temps), el més nombrós en quantitat, és una obvietat.

Que cal retornar l’Eixample als vianants, una imperiosa necessitat.

Però tot això cal fer-ho compatible, també, amb el comerç de la zona. I no és una quimera. És una oportunitat. Ara bé, al nostre entendre i a dia d’avui, la prohibició total del trànsit a l’Eixample, invalida aquesta equació perfecte. És per això que no en som partidaris.

Sí en canvi, d’una nova senyalització amb canvis de sentit per evitar dreceres i  reconvertir  la zona de pàrquing vinculant-la en exclusiva al comerç de l’eixample.  Arribats a aquest punt, com a ciutat podem fer dues coses: imposar o pactar. Advoco per fer les coses bé i sense presses. Els diners públics són de tots i no podem malbaratar-los.

És per això que en el Ple del passat dilluns ens vam abstenir en la modificació de crèdit per l’adquisició de càmeres pel control d’accés a  l’Eixample Morató. No per portar la contra a l’Alcalde (d’altra banda, el meu aliat en el desplegament de la regidoria de convivència i seguretat), no per temes electorals, no per  les càmeres en si, que són simples lectors de matrícules que podrien ser-hi, sinó perquè considerem que ara per ara, en el moment actual, la prohibició total del trànsit (excepte veïns i serveis) generarà disfuncions per la idiosincràsia de l’Eixample, que no té la mateixa tipologia que el carrer Manlleu.

En un futur proper, la nostra voluntat seria peatonalitzar  tot el c/Nou i el tram pendent del c/Pla de Balenyà per fer una gran illa comercial a cel obert que podria ser lliure de cotxes i que aniria des del c/Manlleu fins la plaça Divina Pastora, cosint-la definitivament amb tot el centre de la ciutat. El volum de gent que atrauria la zona i la potència comercial que hi naixeria justificaria llavors la mesura. A dia d’avui, però, la situació no és aquesta. És per això que, en benefici de la ciutat, treballarem fins on calgui per trobar una solució que, ara per ara, pugui fer compatible totes les necessitats.

Esteu tots convidats!

Manual Identitat 2013-def.inddAquest proper divendres 30 de maig esteu tots convidats a la presentació com a candidat a l'alcaldia de Vic per Esquerra Republicana de Catalunya.
Serà un acte-festa al carrer on ens agradaria poder parlar de forma distesa amb tots vosaltres.
Ho farem a la Rambla del Passeig (cruïlla amb el Carrer Manlleu), començarem a les 7 de la tarda i ho allargarem fins les 9 del vespre. 
Tindrem diverses propostes com tallers infantils per la mainada, la sempre divertida actuació d’en Quim Vila, també podreu parlar amb la Marta Rovira, i unes quantes sorpreses més!
És un acte pensat per a totes les edats, per a que vingueu tots, parlem de tot el que vulgueu...

Us hi espero a tots! M'agradaria passar una bona estona amb tots vosaltres!

Vic s’ho mereix tot

foto

La nit de diumenge a Vic em costarà d’oblidar. Èpica. L’espectacular increment de vot d’ERC a la ciutat no l’auguraven ni els millors pronòstics. Absolutament cap.

Només puc tenir paraules d’agraïment pels vigatans i vigatanes que em refermen en la convicció que la ciutat és tossudament generosa amb nosaltres. De fet, com a vigatà empedreït, la responsabilitat de no defraudar-la mai m’esperona cada dia a fer més tangible el repte de millorar-la. Fins on calgui.

La recompensa? El somriure sincer de la gent que ahir m’ensenyaven la papereta de vot com si fos un tresor de confiança. Aquell tresor de confiança que, a Vic, igual que a la resta de país, no trairem.  Els vigatans i vigatanes, tots els vigatans i vigatanes, s’ho mereixen tot.

Transparència i compromís

cromo

Aquesta darrera setmana hem iniciat les primeres accions públiques per tal de fer arribar la veu del projecte 2015 a totes les llars vigatanes.

La primera acció té a veure amb la transparència, un valor que des del primer dia que vaig tornar a l’Ajuntament i vaig agafar responsabilitats de govern, he portat sempre davant de les meves accions.

Comencem amb una d’innovadora a la ciutat, compromesa amb la transparència però també amb l’autofinançament d’aquest nou projecte. Estem decidits a autofinançar-nos per no dependre en exclusiva dels bancs per fer arribar el nostre projecte a tothom.

Per aquest motiu, hem editat uns BONS d’AJUT de subscripció popular de  5€, 10€, 20€ i 50€  que seran bescanviables per diferents peces, originals o reproduccions, de gran valor històric pel nostre país i difícils de trobar en l’actualitat. Totes les obres, tan originals com reproduccions, s’han numerat i són sèries limitades.

macia-companysHi podreu trobar un Segell original de 1919 promogut pel Comitè Pro-Catalunya de Vicenç Albert Ballester per reivindicar el reconeixement de Catalunya com Estat davant l’aleshores recent creada Societat de les Nacions, embrió de l’ONU, 8 cromolitografies diferents sobre la Història de Catalunya de Nicolau Miralles de l’any 1907, el logo d’ERC fet en fusta de pi o fragments originals de cinta catalana de l’època republicana de l’any 1932 entre d’altres peces.

Al mateix temps, en aquest enllaç de la web d’ERC Vic, podeu trobar els sous dels dos regidors, així com la quantitat mensual que rep el grup municipal d’ERC-SOMVIC a l’Ajuntament, l’import de carta financera que paguem al partit i les quotes que paguem cada regidor per sufragar el préstec que ens ajuda a costejar les diferents accions al llarg del mandat actual 2011-2015.

logoerc

Els dies següents

fotoIl·lusionat i agraït enormement. Així és com em sento després de l’assemblea d’ERC Vic que va proclamar-me alcaldable pel 2015. Afronto el repte majúscul tossudament convençut que el projecte sabrà fer partícips a una àmplia majoria de ciutadans i ciutadanes de la ciutat. Gràcies per l’allau de felicitacions, gens hipòcrites per cert. Generositat màxima del Joan López i és de justícia reconèixer-ho. Garantia de continuar treballant, ara i en un futur, pel país i la ciutat. Tres grans valors assenten el projecte. Proximitat, confiança i estima a la ciutat i al país. Pot semblar una recepta senzilla per una repte ingent. Però és la recepta nostrada. Marca de la casa. Tinc la ferma convicció i l’obligació moral de retornar amb treball i resultats la confiança dipositada. Des de la direcció nacional al veí del 3r-4a.  No defallirem. Hi serem sempre.