La vall d´Ora i la serra de Bussa

A cavall entre el Solsonès i el Berguedà s´alça majestuosa, a la falda de la Vall d´Ora, la imponent serra de Bussa. I fóu aquí, avui terme municipal del disseminat nucli de Navès, on l´any 897 (segons Rovira i Virgili, 898) caigué malferit, per llança sarraïna, el nostre comte Guifré el Pilós. Un monòlit en recorda el fet i en fa perviure l´heroica llegenda.Però si bé avui a la llegenda de l´escut de les 4 barres ungit amb sang del malferit comte (escrita per primer cop per mossèn Bernat Boades cinc centúries més tard), no se li atorga cap veracitat, si que es reconeix com a referència històrica l´entorn on morí Guifré. I fou aquí, pels contorns del riu d´Aigua d´Ora, molt a prop de la dimunita església romànica de Sant Llehir (avui gairebé adossada a la masia del mateix nom, on sempre feineja la Carme, a qui de demanar-li, us n´obrirà la porta que hi dóna accés) on trobà la mort. Des d´aquí, podeu continuar pentinant la vall per pista forestal fins arribar, després d´1,5 km, a Sant Pere de Graudescales, l´últim vestigi romànic en peu del monestir benedictí que en el seu temps ocupà la contrada.A dia d´avui encara podeu entrar-hi lliurement si n´obriu el manubri de la porta lateral. Si desfeu el camí, podreu creuar el riu d´Aigua d´Ora pel pont romànic de 2 ulls, i enfilar el camí cap al Plà de Bussa i des d´aquí pujar fins la presó natural del Capolatell (o dels francesos com diu la Carme!), un espectacular i aïllat promontori rocós on només s´hi accedeix per una palanca de ferro (de fusta i mòbil en d´altres temps) i on els habitants de la zona, en peu de guerra contra els francesos, hi van desterrar els soldats capturats durant la guerra del francès.


PS: pont romànic sobre el riu d´Aigua d´Ora per on Guifré el Pilós caigué malferit per les tropes sarraïnes. També es pot veure encara la serradora i l´actiu molí de Ca l´Ambròs.

L´arròs cubat

Amb una mà a cada ou i amb l´arròs cubat l´Ajuntament de Vic i l´Impevic intenten salvar el lideratge de la creació d´un possible parc tecnològic (la cirereta d´un pastís que ara està de moda) després que fa uns mesos 5 empresaris de la comarca fossin els promotors de la societat empresarial Ausa Futur, l´orígen remot del qual havien apadrinat alguns alcaldes. Al final, però, la iniciativa privada va avançar-se a la lenta dinàmica pública i el grup va obrir forat. Ara, l´Impevic s´ha despertat i tot i fer-ho amb el peu esquerra i amb rabieta inclosa, l´opa hostil cap al grup privat surtirà efectes i es conjuminaran esforços. A porta tancada, però, la perplexitat dels empresaris ha estat majúscula i les formes emprades pels responsables públics de Vic, detestables. Però quan l´arròs es coba, menjar-se´l depèn de la gana…

Ordre del dia Ple Consell Comarcal 27/03/08

Demà dijous a les 19 hores hi ha Ple del Consell Comarcal d´Osona, on el punt més destacat de l´Ordre del Dia és la constitució de la Fundació Privada Habitatge i Serveis Osona, que caldrà conèixer en detall per explicar-ne les virtuts o mancances. Si voleu llegir l´ordre del dia, cliqueu aquí. Per llegir l´acta del Ple anterior (pressupostos), cliqueu aquí. En aquest Ple caldrà estar atent als precs i preguntes que s´hi faran.

Una esplanada esplèndida

Un immens prat verd amb un gran roure monumental de més de 500 anys i la majestuosa masia de Can Giol són els garants de la bonica ermita romànica de Santa Coloma de Sasserra (s.XI). Aquest paratge singular, que destil·la tranquilitat a dojo, és només a 25 minuts de Vic malgrat trobar-se en terme municipal de Castellcir. Per anar-hi, cal que aneu en direcció Collsuspina i abans d´arribar-hi gireu a mà esquerra pel trencall que mena a les famoses antenes (centre emissor). A molts pocs metres després d´agafar aquest trencall us heu de desviar a la dreta just pel costat d´una masia restaurada (us quedarà a la vostra esquerra) i seguir la pista forestal (en bon estat) que hi comença. De seguir-la sense desviar-vos aproximadament durant uns 3,5 km us conduirà a només 100 metres del paratge de l´església, al qual hi haureu d´accedir a peu a través d´un petit corriol diví que endevinareu al costat d´un contenidor de bestiar just quan la pista forestal fa un revolt d´esquerres. Al final d´aquest tupit i frondós corriol podreu gaudir de la immensitat d´aquest indret. Si bé l´ermita i el roure centenari ja són una molt bona excusa per atançar-s´hi, l´esplèndida esplanada que s´hi amaga n´és la cirereta.

L´eina del ROM

L´Ajuntament de Vic aviat disposarà d´un ROM, és a dir, d´un reglament orgànic municipal que regularà, entre d´altres coses, les sessions plenàries del consistori vigatà. Era obvi que a l´equip de govern actual la dinàmica dels plens se li havia escapat de les mans i després de l´últim ple era evident que calia (i cal) posar-hi ordre. Però vigilem que entre tots plegats no ens hi fem més mal. És evident que tot instrument regulador estableix límits, però també és cert que respecta funcions. I si el què es pretén fer amb el ROM és limitar (quan no coartar) la principal funció del ple de controlar i fiscalitzar els òrgans de govern, i restringir aquesta funció a la possibilitat de presentar 2 mocions i fer només 2 precs i 2 preguntes per grup municipal, la fotarem al pal. No en canvi si la limitació només és de temps, és a dir, establint uns minuts per cada moció, prec o pregunta. Això ho considero just i fins i tot necessari. Allò ho considero injust i autoritari. En qualsevol cas, espero que el ROM s´aprovi per unanimitat de tots els grups polítics del consistori i no entendria que l´equip de govern forcés l´aprovació d´un ROM sense tenir la unanimitat de tots ells.

PS: podeu llegir alguns dels reglaments de ciutats mitjanes d´aquest país que no limiten el nombre de mocions, precs i preguntes en el plenari, com el ROM de Girona, Granollers, Sabadell, Mataró o Olot, entre d´altres . També us deixo l´únic reglament que he pogut trobar que limita a 2 el nombre de mocions, precs i preguntes, i és el de Cornellà de Llobregat.

La ciutat per un forat

9 del vespre. Església dels Dolors. Tres cops secs a la porta de l´església donen el tret de sortida a la processó més silenciosa de tot Catalunya, la processó dels Armats de Vic. El silenci sepulcral al pas de la processó s´apodera de la ciutat antiga i és el senyal inequívoc que clou el Mercat del Ram de Vic. Com cada any, i ja en fa gairebé 10, tornaré a vestir-me de negre i em disposaré a copsar el pols de la ciutat sota la vesta. Per mi, més que una manifestació de fe, és una manifestació de respecte. És una visió diferent de la ciutat que et regala noves sensacions. Són gairebé 120 minuts trepitjant la ciutat antiga en silenci i veient-ne la seva gent, cada vegada més diversa. I és que dues hores donen per molt. Fins i tot, per comprovar l´estat d´ocupació i deteriorament d´alguns dels pisos del centre històric de Vic. Poc a poc, el seguici anirà arribant i el braç que sosté l´atxa ho agrairà. Seran aproximadament les 11 de la nit però encara hi haurà temps per anar amb en Planes Bones a fer l´últim entrepà de pollastre.
(foto:osona.com)

El circ ja és cultura !!!

Finalment després de moltes misèries i penúries, avui dimecres s´ha signat i presentat el primer Plà Integral del Circ a Catalunya amb l´objectiu que la creació, formació, difusió i projecció internacional del circ català sigui una realitat en majúscules. Dit d´una altra manera, és el primer reconeixement institucional a l´art circense català. Però han hagut de passar més de 30 anys per tal que aquesta manifestació cultural, compendi de totes les arts escèniques, pugui disposar d´un marc que la dignifiqui. A la pràctica suposarà, entre d´altres, poder consumir circ català als principals equipaments públics culturals del país (per exemple, al Teatre Nacional) o facilitar i estimular l´exhibició de circs de vela itinerants als pobles i ciutats on els acullin. Què carai, que es pot consumir cultura als “palcos“ del Liceu i a les grades d´un circ. Potser les joies no hi dringaran tant però la creació, l´esforç i el sentiment hi són igual. I és que els catalans, a vegades, som l´òstia. Fem cua i paguem gust i ganes per anar a veure Cavalia o el Cirque du Soleil i deixem morir de fàstic el Circ Cric, essent la tradició del circ contemporani europeu, del que el francès i el català n´eren els exemples més reeixits, el que va donar peu, precisament alguns anys després (!!!), a la creació d´aquestes multinacionals del circ. Quins collons! I per reblar el clau, sabeu què els hi han arribat a dir en alguns ajuntaments d´aquest país als membres del Circ Cric quan, dirigint-se a Cultura, demanàven permís per muntar la carpa al municipi?: un circ? parleu amb la policia! Aquesta és la «cultureta» que tenim.

Per sort, a Vic i Osona, on hem vist créixer en el passat projectes interessantíssims com el Circ Sèmola (després Sèmola Teatre) o on el Circ Cric hi ha plantat gairebé sempre la seva carpa itinerant quan ha estat de gira, hem demostrat sempre més sensibilitat cap al col·lectiu. Per tant, seria bo i molt interessant que Vic formés part de la xarxa de ciutats amigues del circ que incentiva el nou Plà Integral i que en signés el corresponent conveni amb la Generalitat per tal de fer de Vic una «ciutat-escola» amiga del circ.

PS: a la foto, gent de Vic i comarca fent cua per entrar al Circ Cric durant la seva primera gira itinerant amb carpa en el marc del Mercat del Ram de Vic de l´any 1981. Acompanyat dels pares i amb 7 anys a l´esquena jo també estava fent cua.
PS1: video del Cric on es pot captar perfectament la funció pedagògica i cultural de la que el circ pot ser-ne un trampolí d´estímuls.

Reunió de l´osonosfera

Demà dimarts, a les 20:00 hores al Casino de Vic, hi ha una sessió de treball de Blocaires.Osona, oberta a tots els blocaires que vulguin participar-hi i fer-se seu el projecte comú de l´osonosfera. La rica comunitat blocaire d´Osona no és de ningú i és de tots. Com la xarxa. Per tant, és entre tots que hem de projectar-la amb força, sumant esforços i sinèrgies per fer-la un referent a la xarxa. És per això que ens cal l´ajuda i participació de tots. Demà ens trobarem per començar a preparar la primera trobada blocaire d´Osona i la necessitat d´articular un portal que n´aglutini tota la comunitat. Amb qui i com hem de fer-ho, ho haurem de decidir entre tots. Per tant, si ets blocaire i t´interessa, vine!

ERC, "paso corto, mirada larga y mala leche"

Crec que el vot útil ha laminat ERC, però potser no tant com es diu. També l´ha afectat l´abstenció, i bastant. Ara bé, dels vots que se li han quedat a casa, no tots són, ni molt menys, independentistes emprenyats. Ull amb les interpretacions intencionades. Crec que a ERC no li cal variar substancialment el seu full de ruta, el té bastant trabat i ben definit, social i nacionalment, però si li cal serietat i sobretot unitat. Despertar il·lusió però sobretot confiança. Suposo que Puigcercós, hàbil, surt del govern per posar ordre, però mantenint intacte (en la seva essència) el pacte de govern. Seria un error gravíssim amenaçar la governabilitat del govern de la Generalitat de tal manera que se´n torpedinessin els fonaments. Matisos dins del govern, tots, però canvis profunds, pocs. Un segon trencament del govern tripartit seria letal per un partit que pot vertebrar en un futur (encara llunyà) un centre-esquerra nacional amb un horitzó sobiranista. Com pot guanyar serietat i confiança un partit que desestabilitzi per segona vegada el govern català. I una deriva a la radicalitat, tal i com és la realitat d´aquest país, tampoc no augura grans resultats (al contrari, faria perdre centralitat, i per tant, capacitat d´ampliar l´aspectre polític entre els veïns colindants). Per tant, com la benemèrita, a partir d´ara, a ERC li convé “paso corto” (garantir estabilitat, serietat i confiança), “mirada larga” (pautar el viatge a la sobirania) i “mala leche” (per posar ordre i unitat). Potser així, tots aquells que ara s´han quedat a casa, a la pròxima s´aixecaran del sofà i vindran a votar, amb estelada o amb pantalons acampanats.
PS: sobre les eleccions, podeu llegir el post del Jordi Casals, o el de Xavier Tornafoch, i la crònica de les eleccions del Domènec Pérez.

Bona nit i bona sort !

Són la 1 de la matinada i ja tinc son. Fa pocs minuts que els espectaculars talons de la imponent Mònica Terribas ja no es passegen impunement per la tarima del plató de TV3. Fins i tot m´han fet venir vertigen ! Malauradament potser el mateix que tenen Ridao i Herrera. Chacón, en canvi, pot estar eufòrica. Victòria inapel·lable. L´esquerra optimista ha fet del vot útil el botxí de l´esquerra de 1a i de l´esquerra de debò. Ha igualat el percentatge i el mateix nombre de diputats que Felipe González l´any 1982 i ha contribuït, més que mai, a enarbolar el PSOE gairebé a l´olimp. Per treure´s el barret. Però l´engreix pot no ser real. Amb tot, espero veure´n resultats i tot i que no reclamaran grup propi, molts dels que els han prestat el vot (que han estat molts!) esperaran que aquests 25 diputats catalans serveixin, d´entrada, per defensar sense contradiccions els interessos d´aquest país. Podran demostrar-ho en infinitat d´ocasions i la més imminent en dir NO a José Bono com a President del Congrés.
El revés d´ERC és equiparable al de Boris Becker, sec però no letal. Sense rabietes estèrils, el seu full de ruta no és equivocat (ànims i endavant!), però cal tocar de peus a terra. És una cursa de fons. Els d´ICV-EUiA han pencat un ou però se´ls hi han cruspit la clara. I ara no poden deixatar l´ou (una putada!). I els de CIU han salvat el pis i els mobles, que ja és dir! De ben segur que la Moreneta els hi ha ajudat.
I a la comarca veig que la tònica és semblant. CIU aguanta (i bé!), el PSC puja (i molt) i ERC i ICV-EUiA punxen (a Vic, però, ICV-EUiA dóna la campanada). En fi, temps hi haurà d´analitzar-ho millor, però ja ho faran els periodistes i politòlegs comarcals. Per avui, ja n´hi ha prou…bona nit i bona sort (que farà falta!).


PS: en jordi parla del català acollonit, i jo demano, s´acolloneix així la gent? Si no veus el video, clica aquí.