En els propers dies podreu veure a la portada del diari digital osona.com un enllaç directe a aquest bloc (per cert, ja he canviat la “g” per la “c”!) a través d´un banner durant 24 hores. És un reconeixement a tots aquells que heu fet possible la consolidació d´aquest bloc que en poc més de 5 mesos ha aconseguit més de 7400 visites. Ha estat tot una sorpresa i, a la vegada, tot un repte. Tal i com ja haureu vist, acostumo a actualitzar-lo, com a mínim, un cop per setmana, i sempre a les nits (acompanyat d´un bon colacao!). Espero poder arribar a fer d´aquest bloc, amb l´ajuda de tots, un espai comú i de reflexió de la realitat que ens envolta. Us hi espero a tots i moltes gràcies.

A veure si al final el nou horari dels plens de l´Ajuntament de Vic lluny de ser dissuassori (com pretenia l´equip de govern) serà un element estimulador i engrescador. I és que la sala tornava a estar plena. Tot i que l´ordre del dia del ple d´avui tornava a ser un pur tràmit, si que permetia, per ser l´ordinari, mocions i precs i preguntes dels grups de l´oposició. La moció (només una de les 3 que s´havien de discutir) sobre l´adhesió a l´associació de municipis contra la molt alta tensió (AMMAT) presentada per la CUP ha evidenciat la primera discrepància pública (però matisada) del nombrós equip de govern. Xavier Tornafoch, d´ICV-EUiA, s´ha abstingut i no ha votat en contra de la moció, tal i com si que ho han fet els altres grups de govern. Les discrepàncies és el primer que cal pactar en tot govern de concentració i tot i així el risc “d´immissió” pot fer perillar fins i tot “la molt alta tensió”. De moment, però, s´han salvat els mobles. Però la dinàmica del ple ha estat la mateixa que l´anterior. I la veritat és que no fa massa bona pinta perquè pot donar la sensació que 6 regidors de l´oposició poden posar contra les cordes als 15 regidors de la gran coalició. Els caldrà molta cuina per no cremar cap plat! I només una anècdota que, per simpàtica, no puc deixar de fer notar: si en l´anterior ple, Xavier Solà va dir amb èmfasi que en aquesta legislatura manarien els polítics i no els tècnics, avui l´han desmentit quan Vila d´Abadal ha fet contestar a un tècnic (interventor) la pregunta d´un regidor (polític?) de PxC dirigida al regidor d´hisenda, Josep Burgaya. Com quedem doncs?
(foto:osona.com)

Compartir és una bona manera d´apendre. I apendre és una bona manera d´entendre i opinar. Podria resumir tot aquest post amb les dues frases amb les que l´he començat i seria una bona manera d´explicar la voluntat de tots els companys exregidors de l´Ajuntament de Vic que hem decidit promoure la creació d´una associació que vol ser un instrument de participació i un espai d´opinió lliure i constructiu que estimuli el debat ciutadà. Ho farem partint d´un principi bàsic i primordial que és el d´actuar només en clau i interès de ciutat i sense res a canvi. I això es pot fer només des de la transversalitat política. I ho hem aconseguit. La iniciativa, inèdita i singular al nostre país, l´hem fet néixer entre diferents i antics companys de consistori de tots els grups polítics (Joan Lagunas, Xavier Cervera, Santi Crusellas, Montse Aliberch, Jaume Castañe, Joan Ballana, Jaume Castañe i Josep Maria Font), que junts hem configurat un grup promotor per tal de fer realitat la creació d´aquest espai, que també pretendrà sumar esforços per tal de fer pedagogia municipal sobre diferents temes i esdevenir així un instrument més al servei de la ciutat. Des d´aquí vull fer una crida per engrescar i convidar a tots aquells companys que han estat regidors i regidores d´aquesta ciutat a sumar-se a aquesta iniciativa i amb la seva experiència i interessant opinió ajudar-nos a fer-la créixer. A la fotografia, hi falten Montse Aliberch i Xavier Cervera. Felicitats a tots!
(foto:el9nou/jordi puig)

El tren va portar la Laura a Comarquinal. Aquest és el nom amb el que Miquel Llor va fer famosa la ciutat dels sants amb el seu mític llibre. I només la Laura sap com la van tractar a Comarquinal. Endevino que potser és així com s´han sentit tractats els que fins fa poques hores eren els socis de govern del PSC al Consell Comarcal d´Osona, quan la sociovergència ha estat una realitat. Un cop sec i dur és el que ha etzibat el PSC als partits nacionals d´esquerres (ERC i ICV-EUiA). Per alguns serà política en majúscules, per altres serà de tot menys política. O poder per poder. I és que en política ja les he vist de tots colors. Convençut i ferm defensor del pacte d´esquerres, crec que pel PSC no és la millor opció, malgrat ser llaminera com a carmel. Però em costa d´entendre, i no tant per la voluntat de pacte entre CIU i PSC, que tot i no ser natural, podria ser “òbvia” en 2 partits majoritaris de govern, com si per la justificació (?) per no reeditar el tripartit comarcal. Fins les últimes setmanes, tal i com cadascun dels líders comarcals dels partits de govern del consell havien manifestat, entenia que la primera prioritat era reeditar el govern d´esquerres. És obvi que el Consell necessitava de la corresponsabilitat de Vic com a client principal, i que una hipotètica retirada del cànon pels serveis prestats a l´Ajuntament de Vic, hauria deixat en una situació compromesa l´entramat de l´ens comarcal. De fet, estic del tot segur que l´oferta de CIU ha estat irresistible i fins a cert punt inigualable. Per tant, la cosa és clara: CIU buscava nòvia (ansiava tenir-la!) i totes li han fet vores (erc i icv-euia van tenir l´opció de festejar-la, i no ho van fer), excepte la filla de la corona, que contenta i espavilada com cap altre, ha vist que allà on pots pagar amb plata no paguis amb or. I la cirereta del festí és que el pacte comarcal solidifica el pacte de Vic entre CIU i PSC, però l´afebleix molt entre ERC i ICV-EUiA. I potser aquests no trigaran a triar una sort més digne. I sinó temps al temps.

Era una hora intempestiva (12:30 migdia), intencionadament escollida per ser dissuassòria, però era el primer ple de la legislatura i l´expectació era evident. Fins i tot el Sant Crist que presideix la sala, que continua estant al mateix lloc, semblava està expectant. A les cadires del públic, només 3 exregidors, qui us escriu, el company Santi Crusellas i Quim Puntí. A darrera meu el sempre atent “Titot” dels Brams (quina època!) em regala, per sorpresa, el cd del seu nou grup, Aramateix. Li agraeixo el gest (gràcies company!). Les 36 bombetes de la sala de plens funcionen totes, com sempre! (durant 8 anys només en dues ocasions n´ha fallat alguna). És curiós veure que el nombrós equip de govern ocupa pràcticament totes les cadires del consistori. A l´altra cantó, crida l´atenció veure el líder de PxC tan aprop de l´equip de govern (de fet, és la segona força!), just al costat del regidor de CIU, Josep Rafús, que juntament amb Xavier Tornafoch, d´ICV-EUiA, són els únics regidors que seuen al mateix lloc que l´anterior legislatura(!).

Només començar la sessió, l´alcalde deixa entreveure el seu tarannà afable tutejant els regidors, i tot seguit reconeix sense embuts que va ser un error dir “Anglada, ni aigua” després dels resultats electorals. Aquest gest honora Vila d´Abadal però fa bo Anglada, que li agraeix el gest. Però també és cert que l´alcalde demostra fermesa i autoritat quan Anglada intenta personalitzar el debat pels sous dels regidors. No obstant això, entre Vila d´Abadal i Anglada hi ha “fair-play” i no es cauen malament. Millor. Laia Jurado fa la seva primera intervenció al ple i no em defrauda, m´agrada. Igual que el seu company de grup, Quim Soler, que deixa entreveure bona oratòria. Els dos grups de l´oposició polemitzen pels sous i els percentatges de dedicació. Fer-ho sempre és un discurs agraït i popular. I el que és cert és que primer s´han adjudicat els sous i després s´han fet quadrar les dedicacions. Aquest ha estat l´ordre, no ens enganyem! I si, els sous són elevats, i molt, però el treball diari dels regidors de govern acabarà determinant si a més d´elevats, són abusius.

Només l´alcalde i el flamant primer tinent d´alcalde, Xavier Solà, intervenen en el Ple. La resta de regidors de govern, no obren boca (?). Només Tornafoch fa una al·lusió al pacte subscrit i al fet d´entrar al govern. Trobo a faltar una intervenció dels altres dos grups polítics, PSC i ERC, que semblen diluir-se dins l´equip de govern. I en cas d´existir consignes de no intervenir, un apunt explicatiu d´aquests dos grups no hagués estat sobrer.
La dinàmica de la legislatura està clara: totes les atribucions i competències que la llei atorga o pot atorgar a l´alcalde, ja han estat assumides, i el mateix ha passat en les assumpcions de la junta de govern. Tot el que calgui per sotmetre el ple al màxim buidatge legal. La raó? Estalviar-se maldecaps i situacions compromeses, i com menys informació aflori al plenari, millor. Però oferir transparència buidant el ple d´atribucions, no és la millor garantia de transparència, malgrat que Xavier Solà, en to simpàtic, hagi volgut fer combregar els presents amb rodes de molí utilitzant un argument falaç tot emfatitzant el rellevant paper del plenari en el control i fiscalització de l´equip de govern. Podria creure-m´ho si de comissió informativa se´n convoqués, en cadascun dels àmbits, més d´una al mes, la qual cosa és molt poc provable, per no dir impossible. Malgrat tot, assistir als plens dels 15 serà divertit. Jo no m´ho perdré.
(foto: osona.com)