El camí del mig

Malgrat els rius de tinta vessats sobre Vic, i bo i reconeixent que la precipitació, improvisació i manca de planificació i diàleg entre els diferents agents implicats ha estat un llast i un error, la boira continua abrigant una ciutat pionera en polítiques d´acollida i en la que els propis nouvinguts, lluny de càmeres i flaixos, reconeixen sense pal·liatius la bona feina feta socialment. Però de tot plegat n´hauríem d´extreure una conclusió: la forta bipolarització i mediatització del debat del padró (amb papers o sense) ha impedit parlar de matisos. No hi hagut terme mig. Ara, però, i un cop garbejat l´afer i rectificat l´error, espero que els matisos apareguin i que el debat sigui més serè i menys poruc. I hauriem de tenir temps i ganes per a fer-ho. No hauria de ser tant difícil convergir-hi plegats. Deixant de banda els extrems, que s´autoalimenten sempre, caldria cercar el camí del mig, tal i com ho avançava en algun dels comentaris propis  dels posts anteriors sobre tot aquest afer. Ho resumeix bé, la mesura 23 (pàg.52) del pacte nacional per la immigració: “Cal garantir que les persones accedeixin a l’empadronament si compleixen els requisits que marca la Llei de bases de règim local i si la seva voluntat explícita és residir en el municipi; cal donar, també, resposta a la situació de les persones sense domicili fix.” I d´aquest enunciat (sobretot del subratllat), uns i altres, se n´han apartat. És evident, doncs, que tothom n´haurà calculat els costos d´oportunitat. El camí del mig, però, és clar: cal empadronar tothom que compleixi els requisits de la llei de bases de règim local (16.2), o el que és el mateix, empadronar tothom que acrediti la identitat amb un passaport en vigor.

Nanai

Cert desànim ahir entre alguns mitjans de comunicació de fora que s´havien acarnissat amb l´equip de govern i esperaven ansiosos la conversió del Ple de Vic en el circ romà de Neró. Nanai. Els arguments dels portaveus de tots els grups polítics van ser cauts. I els 3 grups de govern (CIU,PSC i ERC) van articular, sense haver-se´l passat abans, un dels discursos més unitari de la legislatura i, de rebot, van neutralitzar totalment la PxC d´Anglada. Si cal, rectificaran, però de moment mostren confiança plena en l´informe “Parareda” que avala, en virtud de la llei d´estrangeria, la mesura d´exigir passaport i visat en els nous empadronaments. Sovint, però, lògica i legalitat no van de la mà. I aquest en serà un exemple. No obstant això, l´Ajuntament de Vic ha estat valent i no imprudent. Hauran comès errors, cert. Però hauran estat valents. Com també ho ha estat sempre la ciutat. En el flanc “apocalíptic” (ei, de bon rotllo!) hi auguro vies d´aigua. Del contrari, el 90% de la població que es mostra a favor d´un major control del padró estarà equivocada. Fins ara s´ha dit: cal empadronar tothom. I ens quedem aquí. Cert, però jo afegeixo: fins i tot aquells amb el passaport fals i/0 caducat? Si ha de ser que SÍ, també incomplirem de manera flagrant la normativa (art. 16.2 LBRL). Si contestem que No, haurem fet un pas endavant i estarem més a prop de trobar una solució i possibilitar que l´Ajuntament de Vic, i d´altres, puguin avançar en l´obligació que té tota administració local de tenir un padró ordenat i actualitzat. I això, fins ara, no es feia. Crec sincerament que tant la llei de bases com el pacte per la immigració permeten marge de maniobra suficient com per poder trobar una solució. I, de fet, és el mateix pacte per la immigració el que diu que les polítiques socials són incompatibles amb els fluxes migratoris irregulars. Per tant, i per respecte a la ciutat, pionera històricament en políques socials i d´acollida, i als mateixos nouvinguts que sí compleixen els deures, necessitem garantir eficaçment a tots els que convivim a la ciutat els drets que com a ciutadans ens són inherents. Cal afrontar el repte. No fer-ho, és eixamplar definitivament l´abisme que separa ciutadania i política. Podeu llegir el meu twitter clicant aquí.

Amb quin dret es parla de Vic com una ciutat on no es respecten els drets dels nouvinguts?

Precisament la ciutat que ha estat pionera a tot Catalunya, en més d´una i dues ocasions, en desenvolupar polítiques valentes d´integració i acollida als nouvinguts, com l´anomenat model Vic de fusió d´escoles (amb denominació d´orígen a Manlleu) o la recent inaugurada oficina d´acollida al nouvingut (pionera fins i tot abans d´entrar en vigor la pròpia llei d´acollida), veu ara bandejada de cop i volta l´estela integradora precisament de la mà d´aquells que, en moltes ocasions, n´han elogiat algunes de les seves polítiques. Ara alguns, emparats sota un discurs “progre” mal entès, es creuen  amb el dret d´erigir la ciutat de Vic en l´epicentre de vulneració dels drets d´empadronament dels nouvinguts. Caldria, doncs, sumar a la crítica ferotge (sempre fàcil) a la que ha estat sotmès l´Ajuntament de Vic, una solució alternativa que dongui sortida a una problemàtica que pateixen molts Ajuntaments i, en especial el de Vic, alhora de fer compatible l´obligació de disposar (també per llei!) d´un padró ordenat i actualitzat a fi i efecte, precisament, de poder garantir a tots els empadronats els drets bàsics que se´n deriven, amb l´obligació legal que com a administració pública tenim de no amparar situacions d´irregularitat o picaresca manifestament volgudes  per una minoria de nouvinguts a l´exercir el dret d´empadronament. En el delicat assumpte de la immigració, està demostrat que mirar cap a una altra banda i no afrontar l´oportunitat (que no problema) que la mateixa significa, no ha donat bons resultats i sí molts arguments a aquells xenòfobs que fan de la immigració la seva única bandera electoral. Com per fer-s´ho mirar… senyors!

El regal dels Reis per Vic

La restauració per part del mestre Joan Pedrals de Moià per encàrrec de l´Ajuntament de Vic de l´antic rellotge obrat pel mestre Josep Besses el 1901 ubicat a la torre del campanar, és un reconeixement públic a la importància dels rellotges dels campanars catalans, i en concret, del de Vic, just en una època on ja s´havien deixat enrera les hores canòniques i el ciutadà de peu es regia pels tocs-horaris civils. En un temps on els rellotges de mà només eren d´ús i gaudi de les classes benestants, les 24 “batallades” (tal i com s´anomenaven popularment les campanades repetides) d´aquest rellotge de Vic ara restaurat, servien per aixecar del llit molts vigatans i vigatanes per anar a treballar, o per saber quan s´acabava la jornada, o per saber quan havien de tancar els portals de muralla o, fins i tot a partir de 1875 (encara amb el primer rellotge i continuà amb el restaurat) per anar a agafar el tren a la nova estació de Vic. Només pel respecte a la funció social i cohesionadora que va exercir en el seu temps per ser la referència civil horària de tots els vigatans i vigatanes (sense distinció d´ideologies) ja es mereix que l´Ajuntament de Vic li atorgui els honors que en el seu dia els nostres avantpassats van professar-li modestament. Vagi per endavant, doncs, la meva més sincera felicitació a l´Ajuntament de Vic però sobretot als membres del GDP, i en especial al seu líder vigatà incombustible, l´amic Miquel Cañellas, per la seva ingent tasca en la conscienciació i preservació del patrimoni de la nostra ciutat, mai prou ben tractat, i emplaçar-lo així a continuar lluitant per preservar un dels capitals més preuats que la ciutat ens ha llegat, el seu ric patrimoni històric. Un bon regal de reis per la nit màgica d´avui!. (foto:gdp)

El bisbe Oliba i el debat territorial

Manresa diu ser la “capital de fet” de la Catalunya Vegueria Central. Doncs bé, Vic també exerceix una “cocapitalitat de fet”. No en va ja hi han 4 de les 5 delegacions que el Govern de la Generalitat situa a la nostra ciutat. I posats a ser pragmàtics això ja salva el debat territorial sempre i quan hi sumem, després del gol d´Universitats a Manresa, un compromís polític irrenunciable que reconegui la UVIC com únic referent del mapa universitari català d´aquest territori. En això, no s´hi valen invents i, si cal, haurem de ser bel·ligerants (a voltes no n´hem estat prou!). Amb tot, i per ser equànims, a Vic i comarca no hem acabat de jugar bé les cartes en el debat territorial. Ens ha mancat unitat d´acció, social i política. Sigui perquè Vic no ha sapigut liderar-ho o perquè a la comarca sempre hi ha hagut recels al seu lideratge, els papers els hem portat sempre molls. Als partits polítics de Vic i comarca els hi ha estat sempre incòmode aquest debat. I els ciutadans i ciutadanes també n´han restat bastant al marge. Els que imaginàvem una altra vegueria se´ns ha escapat el tren. Diguem-ho clar. Ni el treball honrat i decidit en la reivindicació de “l´Alt Ter” (única alternativa real i contrastada a la vegueria “oficial”) ni tampoc ara la intencionalitat i bona predisposició de l´Alcalde de Vic per la “Catalunya Interior”, ha aconseguit vertebrar una majoria social prou àmplia i sòlida com per fer trontollar el mapa veguerià de la Generalitat. Segurament tots hi tindrem part de culpa. Però ara no és hora de buscar culpables i sí de reivindicar, amb la unitat social i política que fins ara ens ha mancat, que Vic i Osona siguem capacos de coliderar orgànica i administrativament la futura vegueria central. D´arguments ens en sobren però de suports polítics ens en falten. Només fou el Bisbe Oliba qui abanderà, en temps remots, l´exercici de la cocapitalitat. Va legislar des de Vic els  postulats de Pau i Treva a través dels dos sínodes que convocà a la ciutat, on a més va erigir-hi el més preuat dels seus campanars, i va restaurar una Manresa destruïda per la guerra sarraïna, al mateix temps que consagrà al Bages el monestir de tots els catalans, Montserrat. Més enllà del què s´escrigui en l´avantprojecte, ara o a la propera legislatura, la realitat històrica, econòmica, política, universitària, social i ara també cultural imposa l´exercici de la cocapitalitat, tant sobre el paper com sobre el terreny. (foto: organització territorial en vegueries de la República)

Les cares llargues i el Ple espès

pledesembre09Cares llargues ahir en el Ple de Vic. La fermesa (algú es creia que era broma?) amb la que Esquerra ha reclamat més recursos per les polítiques socials de Vic en el migrat pressupost d´enguany, i la còmica imitació d´un actor (de bon rotllo, naturalment!) de l´alcalde Vila d´Abadal en l´entrega dels Premis Julius d´enguany (suport i endavant!) en presència de l´única regidora de l´equip de govern present en l´acte (Gràcia Ferrer), són els motius del clima enrarit del Ple d´ahir. A més, l´aprovació per unanimitat del Plà Local de Política de Dones 2009-2012 i del Reglament de funcionament del Consell de Joves (pal de paller del Plà Local de Joves de Vic), ambdós projectes liderats per Esquerra però amb participació dels grups de l´oposició (la qual cosa van agrair públicament), va fer pujar la mosca al nas a l´Alcalde i a Xavier Solà, poc acostumats a rebre (ells) elogis de l´oposició. M´estalvio els detalls però aquí s´explica bé. No obstant això, i en el context econòmic en el qual estem, no és d´estranyar (ni ha de fer por) que es visualitzin discrepàncies, doncs tot i compartir govern, els projectes no són simètrics (malgrat que en alguns punts es complementin) i Esquerra, a diferència d´un altre soci de govern, no ha renunciat al seu projecte de ciutat. A precs i preguntes, Quim Soler de la CUP, tal i com també ho havia fet en repetides ocasions Esquerra a la Junta de l´Impevic, ha demanat a Josep Burgaya el “ninguneig” del català en els Premis Porc d´Or. La resposta airada ha estat clara, és un acte d´àmbit espanyol i s´ha de fer en castellà (veure video). Ai làs, resulta, però, que la llengua pròpia de Catalunya només és una, i no dues!. La llengua només ens té a nosaltres i tenim el dret i l´obligació de defensar-la a capa i espasa i com a mínim exercir el bilingüisme en aquests tipus d´actes!! (foto:osona.com)

Sexe al carrer i les noies que reien

noies5Poc  s´ho pensaven les 2 noies adolescents (guapíssimes,per cert!) presents avui al Ple de Vic que es parlaria de sexe en el sí del plenari traçat per Fra Josep de la Concepció. Ha estat en el marc de la moció de PxC per prohibir la prostitució al carrer, votada per CIU, PSC i ERC.  Al clímax final s´hi ha arribat quan Quim Soler de la CUP ha dit que davant de tanta prohibició potser s´hauria d´estudiar la possibilitat d´habilitar zones al carrer per practicar-hi sexe. L´afirmació ha fet trontollar el Crist d´alabastre de la sala de plens sota l´estupefacció de l´alcalde i la rialla enamoradissa de les 2 noies. Anècdotes al marge, el ple  ha aprovat congelar ordenances i taxes pel 2010 amb el suport d´una CUP institucionalitzada que ha vinculat el sorprenent vot a favor (per curro de l´alcalde) a la priorització de les polítiques socials en el pròxim pressupost. Vila d´Abadal també ha fet les paus amb l´alcalde de Manlleu al matisar que Vic vol la seu de la nova caixa fusionada a Manlleu i que l´oferiment de Vic només s´ha d´entendre de forma subsidiària (???). Una moció de suport a l´avortament d´ICV-EUiA, votada per ERC i CUP, ha fet convergir altre cop a CIU i PSC, que no han donat suport a la moció, a reclamar que no es portin al Ple mocions que no parlin de Vic. Un argument enverinat que pretén salvar-los de les incongruències polítiques que sovint els delaten. A precs i preguntes, Solà i Tornafoch s´han enganxat fort i han acabat perdent els papers senyalant-se amb el dit. A fora, el càrrec de confiança que segons Anglada porta el cafè a l´alcade no semblava pas emoinat pel fet que aquell li hagués demanat, en el punt de les ordenances, de suprimir el càrrec per reduir costos. Ja eren les 3 tocades i la gana feia estralls en les converses. Llegiu el meu twitter del ple, clicant aquí. 

I la memòria 2008 de la Guàrdia Urbana de Vic?

guardia urbanaA principis d´any, la Guàrdia Urbana de Vic acostumava a publicar la seva memòria anual. Un resum exhaustiu de tota l´activitat duta a terme pel cos durant l´any. Enguany, però, tot i que la memòria 2008 em consta que ja està feta, no s´ha presentat públicament. És el primer any que passa. Mai abans s´havia donat el cas. A què obeeix aquest retard?. Si no ens hi afanyem gairebé podrem presentar, a febrer de 2010, les dues memòries, 2008 i 2009. Després del relleu mal gestionat de la plaça d´Inspector en cap, així com d´altres de caporal, totes amb polèmica inclosa, esperava més celeritat i transparència a l´hora de donar compte de la gestió realitzada. Els ciutadans i ciutadanes necessitem saber com han evolucionat el darrer any els índexs de delinqüència, els punts negres en accidents de trànsit, les intervencions per sorolls, per controls de radar, alcoholèmies, queixes veïnals, campanyas informatives, etc…Coneixent les diverses i múltiples activitats del cos, és la millor manera de projectar el guàrdia “amic del ciutadà” en front del guàrdia “recaptador” i una bona manera d´estimular i incentivar la bona tasca que els agents del cos fan per la ciutat, de la que mai n´he tingut dubtes. Esperarem “pacients” que el Sr. Rafús convoqui la roda de premsa. Del contrari, esperarem les oportunes explicacions…

Tanquem-lo al trànsit

carrer manlleuLa remodelació del primer tram del carrer Manlleu de Vic el fa incompatible amb el trànsit rodat que absorvia abans de les obres. Per això sóc partidari de tancar-lo al trànsit, excepte  per veïns i serveis. Aquests mesos d´obres han servit, si més no, per canviar l´hàbit dels conductors que ja s´han espavilat a buscar alternatives de sortida. I tot i que s´hi instal·lin jardineres que separin la calçada de la vorera, tampoc podem aplicar-li el rol de prioritat invertida com l´Eixample Morató perquè el fluxe de trànsit d´aquest carrer seria molt superior al d´aquella zona. Si la intenció (que comparteixo) és anar reduint el trànsit de pas pel centre i esponjar les Rambles, sobretot la del Bisbat, aquesta és una bona oportunitat per començar-ho a fer.  Siguem valents i aprofitem-ho, doncs, per fer-lo peatonal i fer del  primer tram d´aquest carrer un centre comercial a l´aire lliure. I quan en un futur es remodeli el Plà de Balenyà i el carrer Nou podrem acabar d´ampliar aquest circuit per tal que, juntament amb el Passeig, configuri el pols comercial de referència.

“Humanoïdes” a la ciutat dels sants

teatreLi ho digué Anglada a Solà en el Ple d´ahir. L´Alcalde, però, exercint l´autoritat que li pertoca, li feu retirar l´insult. Quan Anglada confon el plenari amb la peixeteria, la reacció de l´Alcalde ha de ser immediata. Com aquest cas! Eren les últimes pistonades d´un ple marcat per la moció-consulta. Abans, Xavier Solà no havia pogut convèncer l´oposició de tornar suplementar la partida de les obres del nou teatre, desfaçades en gran part, tot i no dir-se, per un error del projecte en la partida d´instal·lacions elèctriques. Parlant clar, algú la va cagar. Per tant, més que criticar la suplementació econòmica que cal sufragar (o volem deixar el teatre empantenegat?? no fotem!!!) cal esbrinar si es poden exigir responsabilitats a l´arquitecte. I veig que d´això ningú en parla. Perquè??? Però dit això, també dic que el teatre-auditori, un cop acabat, serà un referent a Europa (no és conya no!!) i la seva icona daurada es visualitzarà des del Montseny. Per tant, farà ciutat. I si fa ciutat, farà país. I el més important, la ciutat guanyarà molt més que un teatre. Guanyarà cosir la trama urbana de dues zones tradicionalment separades i sovint massa degradades. Guanyarem un segon centre neuràlgic després de la Plaça Major, un Passeig que a la llarga haurà d´anar des del Parc de Sant Jaume fins al final de la Carretera de Roda. Si som capaços de fer-ho, la faraònica inversió del teatre estarà més que amortitzada. Per favor, deixem de pensar el teatre només com un pati de butaques i imaginem-lo com el vèrtex d´un nou eix-espai urbà ple d´oportunitats.